Fundació Roger Torné

La pregunta no era anodina després d’haver escoltat la intervenció de la Dra. Fernández, que és membre de la xarxa d’investigació del Projecte INMA. Va retre compte de la inquietud que la comunitat científica té davant el fracàs dels sistemes de protecció ambiental, tal i com demostren alguns fets com és que es continuen trobant traces de DDT en les placentes de dones que van donar a llum l’any 2009, quan aquesta substància està prohibida a Espanya des del 1989.

Foto: Ignacio Sanz (vía Flickr)

En resposta a la pregunta, la Dra. Fernández apel·lava al Principi de Precaució, que es basa en una premissa que sembla senzilla i de sentit comú i es proposa com a base de la política mediambiental, però que en realitat podem aplicar-la a qualsevol presa de decisions, incloent-hi les que es succeeixen en la nostra vida quotidiana com a ciutadans: “si es detecten possibles danys, fer ús de la precaució”.

Aquesta proposició va donar lloc al Principi de Precaució en la Declaració de Rio de 1992:

“Allí on existeix una amenaça de dany seriós o irreversible, la manca d’evidència científica plena no es pot fer servir com a argument per posposar la posta en marxa de mesures efectives per prevenir la degradació mediambiental”.

Aquesta declaració enumerava, a més, tres components addicionals de l’aplicació del principi:

• Traslladar la responsabilitat de presentar evidències a aquells que proposin una activitat.
• El procés d’aplicació del principi de precaució ha de ser obert, informat i democràtic, i ha d’incloure a les parts potencialment afectades.
• Explorar un ampli seguit d’alternatives a accions possiblement nocives, que inclouen l’alternativa de no fer-hi res.

Des de l’aparició de les primeres versions, aquest principi ha originat algunes controvèrsies, però també ha aportat propostes perquè a més de poder-se aplicar en la política mediambiental, es tingui en compte quan es prenguin decisions relacionades amb la salut humana, animal i vegetal.

Els factors que recolzen l’aplicació del Principi de Precaució són:

• La percepció que el ritme i els esforços per combatre problemes mediambientals i de salut són excessivament lents en comparació amb la velocitat de creixement d’aquests.
• L’evidència que la ciència no pot identificar i controlar els riscos al 100% en determinades circumstàncies.
• La gran complexitat, la incertesa i el potencial catastròfic que presenta el canvi climàtic: l’escalada sense precedents d’aquest risc justifica un nou examen dels sistemes i els paradigmes de control mediambiental.
• La frustració respecte a les polítiques sobre productes químics tòxics.

Però també existeixen arguments contraris a la seva aplicació, com els que afirmen que:

• Els procediments reguladors actuals ja són preventius.
• El principi de precaució no és científicament sòlid perquè opta per prendre decisions sense una justificació científica adequada.
• El principi de precaució elimina la innovació perquè requereix proves de seguretat abans de la introducció de noves tecnologies.

Els problemes mediambientals són uns d’aquests temes en què la informació científica juga un paper decisiu per recercar i aplicar solucions. Els estudis científics mediambientals acostumen a tenir com a darrera finalitat influenciar en la política.

Foto: Smithsonian Institution (vía Flickr)

Per això, el Principi de Precaució s’ha convertit en un tema tan controvertit com els mateixos problemes mediambientals, perquè l’acceptació (o no) de l’esmentat principi influirà decisivament en el tipus de política ambiental que s’aplicarà posteriorment. Al cap i a la fi, tal i com escriu Jorge Riechman a la introducció del llibre El Principio de Precaución, “risc i precaució no són qüestions tècniques, sinó, polítiques”. Hi ha molts interessos en joc.

Però, per damunt de tota controvèrsia, estan les víctimes que pateixen o han patit les conseqüències de la mala gestió del risc i de la precaució. En aquest sentit, el 2002 l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA) va publicar l’informe 12 llissons tardanes a partir d’alertes primerenques. A través de catorze estudis de casos (la crisi de “les vaques boges”, l’ús d’hormones sintètiques per evitar l’avortament espontani en les dones, l’explotació excessiva dels bancs pesquers de l’hemisferi nord, l’ús de la radiació en medicina, entre d’altres) l’AEMA va extreure dotze llissons amb l’objectiu d’emmarcar i de definir polítiques sensates i eficaces que protegeixin el medi ambient i contribueixen a un desenvolupament sostenible.

El debat sobre el Principi de Precaució acompanya la necessitat que té la societat d’evidenciar el grau d’incertesa de les diferents polítiques ambientals eficients. El passat mes de novembre, el doctor Philippe Grandjean ens comentava, en relació amb les substàncies químiques, que “només s’hauria de permetre el seu ús quan s’hagi comprovat de manera definitiva que no són perjudicials per a la salut, en lloc d’haver-se de demostrar que fan el dany suficient per haver de deixar de fer-les servir”.

A Inspira entenem que la societat no pot permetre’s el luxe de continuar aprenent a partir d’errades, i que és necessari un canvi de paradigma on la prudència sigui un component essencial.

En aquest sentit, la resposta a la pregunta que flotava a l’ambient en acabar la conferència “Salut infantil i contaminació ambiental” de la Dra. Fernández en el marc de les jornades de Sevilla “què puc fer jo?” hauria d’estar inspirada per aquest esperit de precaució, de crítica, de fer-nos preguntes, d’exigir respostes.

Foto: David Barrena (vía Flickr)

Productes d’higiene i estètica cada cop més sofisticats i la publicitat dels quals promet efectes extraordinaris, aliments que no caduquen o es conserven durant períodes de temps molt superiors als naturals, utensilis que poden cuinar en un espai de temps increïble formen part de la nostra vida sense que ens qüestionem l’efecte que un consum o una utilització perllongats tinguin sobre la nostra salut.

Davant activitats o decisions que podrien plantejar-nos riscos, hauríem de preguntar-nos: necessitem aquesta activitat, aquest producte, aquest procés…? Tal com plantejava el director de l’AEMA, Domingo Jiménez Beltrán, en un curs a l’Escorial el 2001, “per què necessitem una cirera de color verd al vermut –amb colorant que pot comportar algun tipus de risc tòxic-, si les cireres són vermelles, vermelles com les cireres?

A Inspira ens sembla essencial respondre la pregunta “què podem fer nosaltres?” d’una manera clara i didàctica, per la qual cosa estem elaborant un llistat d’accions preventives que ens ajudin a prendre decisions saludables en les nostres activitats diàries. Per això, estem en contacte amb professionals de la salut i científics del Projecte Inma i, en breu, et farem a mans l’esmentat article, perquè amb el teu ajut puguem promoure una societat activa, crítica i responsable.

Fonts:
RIECHMANN, J.;TICKNER, J.: El Principio de Precaución. Icaria Editorial, 2002.
MASCAREÑAS, P.: El Principio de Precaución aplicado a la regulación de los disruptores hormonales. Quadern CAPS 29, 2000.
MYERS, N.: The Precautionary Principle Puts Values First. Bulletin of Science, Technology & Society, Vol. 22, No. 3, June 2002, 210-219.
KRIEBEL, D.; TICKNER, J.; EPSTEIN, P.; LEMONS, J.; LEVINS, R.; LOECHLER, E.; QUINN, M.; RUDEL, R.; SCHETTLER, T.; STOTO, M. The precautionary principle in environmental science. Environ Health Perspect. 2001
ALCOBERRO, R.: El Principio de Precaución. Filosofía i Pensament