Hi ha un nen que cavalca dalt d’una escombra vella aixecant la pols davant del portal de casa. L’escombra és un cavall, en realitat; i les partícules de brutícia que fa voleiar, i que en uns minuts provocaran la queixa del quiosquer de la cantonada, són la misteriosa bruma matinal d’un bosc encantat. El menut és al bell mig de l’Eixample, però el nen que cavalca dalt d’una escombra es dirigeix decidit a un combat a tot o res amb un drac ferotge, o amb l’exèrcit poderós d’un bruixot temible en un país que només existeix dins el seu cap. El nen encara no ha decidit amb qui s’enfrontarà amb la seva espasa invisible. Però nosaltres decidim per ell. I no sempre ho fem bé.
La il·lustració que acompanya aquest article és obra del pedagòg italià Francesco Tonucci, un dels primers a reivindicar una mirada al món amb ulls d’infant. En Frato, la seva versió de ninotaire de Tonucci, mostra com, sovint, no sempre el que és fet amb la millor intenció funciona. Hi ha una màgia molt especial i fugissera, en tot joc infantil. Cal ser un nen per entendre-la… més encara, sovint ‘cal ser aquell nen’. Perquè no jugues amb l’espasa nova? és una invitació a la versemblança (en els ulls d’un adult) o la mort del joc (en els ulls del nen)?
La ciutat és un bon lloc per als nostres infants? Aquest és un debat important, però que ben sovint passa desaparcebut. La ciutat és un lloc per descobrir, una finestra a la creació (diríem avui)? O és l’espai on tot està estipulat i previst, com una gran terenyina? Les preguntes no són sobreres? Eduquem en la responsabilitat o en el temor?
Des de l’àmbit internacional diferents institucions, com l’OMS, treballen en la línia de les Ciutats Saludables, de les ciutats més amables, vaja. En les institucions més properes, fa temps que es desenvolupen iniciatives per obtenir ciutats més amigables amb els més petits. El moviment del camí escolar mostra a Barcelona consecucions interessants. La ciutat aspira ara a crear més camins escolars, itineraris senyalitzats per a acompanyar nens i nenes al col·legi. El Poble Nou, explica La Vanguardia, estrena un model participatiu de ruta escolar perquè els petits guanyin autonomia.
És una notícia petita, aquesta. O potser no és tan petita. Les ciutats saludables estan fetes amb la suma de molts gestos. Les ciutats saludables estan plenes de dracs ferotges i boscos encantats… que els nens i nenes han de poder descobrir i véncer. Sols, al seu ritme.
Tags: estil de vida, infància, medi ambient, OMS, salut, salut infantil, sostenibilitat
