Gloria Valdivia
Responsable de Difusión y Sensibilización de la Fundació Roger Torné
Fa poc més d’un any els informatius de tot el món es feien eco d’una notícia que va mantenir en suspens a governs i comunitats durant mesos: l’aparició i difusió del virus de la grip A, l’H1N1.
La Fundació Roger Torné, que centra els seus esforços en la salut respiratòria infantil, es va interessar especialment per aquest tema, ja que la lamentable novetat del virus H1N1, segons dades de l’OMS, era que un dels grups de major risc eren els nens, sobretot aquells que tinguessin problemes respiratoris. Per aquest motiu, hem estat pendents de l’evolució del virus durant aquest any.
A finals d’abril de 2009 el món s’estremia davant les dades alarmants sobre la capacitat de transmissió de la grip A, uns 2.000 milions d’afectats en el món previstos per l’OMS al final de l’epidèmia, i xifres de mortalitat previstes, 150 milions de defuncions segons alguns metges. Des de finals d’abril de 2009 fins ben entrada la tardor no era extrany veure, especialment als aeroports, a persones proveïdes amb màscares protectores. Entre les recomanacions que difonien els mitjans de comunicació estaven la de no encaixar la mà d’altres persones, evitar llocs concorreguts i fer servir mocadors per a esternudar.
El juny de 2009 l’OMS va incrementar a 6 el nivell d’alerta, classificant com a pandèmia mundial el brot de grip A, i assenyalant la necessitat de mesures urgents de resposta i mitigació. La més important d’elles, les vacunes, fabricades a contrarellotge, contra el virus.
Per la seva part, el govern espanyol va iniciar la campanya de vacunació als grups de risc a mitjans de novembre de 2009, en mig de la confusió i la polèmica sobre si era segur o útil vacunar-se o no. El febrer d’aquest mateix any, la ministra de Sanitat i Política Social, Trinidad Jiménez, va anunciar que Espanya ha invertit 90 milions d’euros per a la compra de vacunes, “una mica més” del que es gasta cada any per a vacunar contra la grip estacional, malgrat les seves previsions de despesa de més de 330 milions. Aixó és així perquè, encara que es va fer una reserva inicial superior a la finalment utilitzada, el departament que dirigeix Jiménez va negociar amb els laboratoris la devolució de les dosis no utilitzades.
Un any després, s’han registrat unes 17.700 morts a tot el món com a conseqüència de la grip A, gairebé deu vegades menys de les previstes en principi. Segons el Centre Nacional de Vigilància Epidemiològica de l’Institut de Salut Carles III, la taxa d’incidència mitjana de la grip a Espanya se situa en 18,41 casos per cada 100.000 habitants. El pic de contagis es va produir la setmana del 15 al 21 de novembre, amb 372,7 casos per cada 100.000 habitants. En total, a España s’han comptabilitzat 373 morts, segons dades de febrer de 2010.
Desprès d’aquest temps, és obvi que la gestió de l’OMS davant l’epidèmia de grip A ha estat, como a poc, confusa i alarmista. A més, se l’ha acusat d’haver estat influenciada per interessos econòmics de les empreses farmacèutiques encarregades d’elaborar les vacunes.
A mitjans d’aquest mateix mes, l’organisme organitzà una trobada d’autoavaluació que va començar amb autocrítica, ja que el responsable de malalties infeccioses de l’organisme, Keiji Fukuda, va admetre que la gestió havia estat confusa, en referència a l’alerta causada per l’escala que utilitza l’organisme, que només mesura l’expansió d’una malaltia , i no la seva gravetat. La reunió va acabar sense conclusions i el primer informe no estarà enllestit fins el proper mes de maig. Un indicador que confirma el fracàs estrepitós de la trobada i que ens planteja una sèrie de preguntes: Quina confiança podem tenir els ciutadans en una institució que no és capaç d’assumir els seus propis errors?, Quin ha estat el paper de l’organització internacional en aquesta crisi: protegir-nos o alarmar-nos?, Es pot permetre l’OMS, l’objectiu de la qual és protegir la nostra salut, provocar entre els ciutadans una enorme confusió, en no saber a què atenir-se davant l’opció de la vacunació?
Però la pandèmia mundial de grip A va venir acompanyada per una altre pandèmia: la informativa. Es succeïen les dades alarmants, les comunicacions contradictòries i les opinions enfrontades sobre la gravetat de la malaltia. Per una banda, els governs invertien milers de milions en vacunes per a la població. Per una altre, alguns organismes mèdics, com l’OMC (Organització Mèdica Col·legial) ens recordaven que “aquesta grip no es diferencia gaire, clínicament parlant, de la que actualment patim tots els anys, uns amb més virulència que d’altres” i que “en totes les grips, un any normal ocasiona milions d’afectats en el món, dels quals centenars de milers patiran pneumònies i milers de persones moriran. És així de dur però així de real.”
També els mitjans de comunicació han estat qüestionats pel tractament que se li ha donat a la epidèmia. Algunes ONGs critiquen l’enorme atenció acaparada per aquesta crisi en comparació amb la difusió que obtenen altres malalties responsables d’un número de morts anuals molt superior al de la grip A, com la tuberculosi que mata 9 milions de persones l’any.
L’excés no només va contribuir a informar els ciutadans sobre la dimensió real de la crisi, sinó que va amplificar l’alarma social, magnificant el problema.
L’OMS encara no ha declarat la fi de la pandèmia de grip A, tot i què reconeix que està a l’extrem de pandèmies menys greus de les vistes al segle XX.
Com a responsable màxima mundial en matèria de salut, tenia l’obligació de protegir els ciutadans de l’impacte de la grip A. El comportament impredictible del virus ha pogut influir en que la gestió per part de l’organisme hagi estat tant escandalosa. Ara és el moment de fer autocrítica i revisar els processos de cara a situacions similars futures. A Inspira esperem que tant l’organització com els mitjans de comunicació donin la necessària cobertura a les conclusions d’aquest procés d’avaluació. Seria desitjable aprofitar l’ocasió per a valorar el perquè de tanta desigualtat entre el tractament que se li dona a algunes malalties com la grip A, mentre es manté d’altres a l’oblit, tot i l’impacte en número de morts anuals que aquestes provoquen. Ens preguntem quins interessos mouen l’organisme internacional i també si el que surt als mitjans de comunicació és el reflex dels nostres propis interessos com a individus.
S’han realitzat molts i bons anàlisis de la utilitat i bondat de les vacunes elaborades, però, sabem l’impacte que poden tenir en els nens a més llarg termini?, Veritablement són beneficioses per a la seva salut?, A les mans de qui està la salut respiratòria infantil? En aquest sentit, pensem que també els mitjans haurien de revisar la seva actuació, donada la seva responsabilitat de transmetre als ciutadans una informació veraç, seriosa i contrastada. Perquè també és a les seves mans el que es posi remei a la situació de desprotecció que existeix en matèria de salut infantil. Entre tant, des de la posició que ens correspon, a Inspira seguirem demanant explicacions.
Fonts:
OMC: http://www.cgcom.es/noticias/2009/05/09_05_05_gripe
OMS: http://www.who.int/csr/disease/swineflu/es/
20minutos.es: http://www.20minutos.es/noticia/492888/0/afectados/gripe-a/oms/
El Economista.es: http://ecodiario.eleconomista.es/espana/noticias/1875498/02/10/Trinidad-Jimenez-Espana-gasto-90-millones-de-euros-en-vacunas.html
El Mundo: http://www.elmundo.es/elmundosalud/2010/02/24/medicina/1266999543.html
El País:http://www.elpais.com/articulo/sociedad/paso/gripe/elpepusoc/20100213elpepusoc_1/Tes
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/paso/gripe/elpepusoc/20100213elpepusoc_1/Tes
La Vanguardia: http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20100116/53871569450/gripe-a-un-ano-despues-reaccion-eficaz-o-exceso-de-alarmismo-oms-europa-institut-catala-mexico-trill.html
Ministerio de Sanidad y Política Social: http://www.msc.es/servCiudadanos/alertas/gripeAH1N1.htm
Primicias24h.com: http://primicias24.com/salud/el-coordinador-de-la-onu-para-la-gripe-a-defiende-la-actuacion-de-la-oms-durante-la-pandemia/
Tags: crisi, grip A, infància, malalties respiratòries, OMS, prevenció, salut, salut infantil




