Rocío Román Collado
Profesora Titular Dpto. Análisis Económico y Economía Política. Universidad de Sevilla.
Encara tenim present el recent compromís adquirit a Parma (Itàlia), pels 53 països participants a la V Conferència Ministerial de Medi Ambient i Salut organitzada per l’Oficina Regional de l’OMS a Europa. L’acord a que es va arribar a la Declaració de Parma en Medi Ambient i Salut suposa que cada país ha d’implementar polítiques nacionals que garanteixin que el 2020, cada nen tindrà accés a unes condicions de vida saludables.
Aquest acord, en realitat, està impregnat del compromís global a que van arribar tots els països del món en relació amb els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). Aquests Objectius s’han convertit en el principal repte dels països desenvolupats per a l’any 2015. Malgrat tot, existiria el perill de que, tot i ser una referència imprescindible en totes les conferències ministerials i acords internacionals, no s’assoliran en la seva justa mesura.
Què s’ha aconseguit en matèria de salut infantil des que va prendre’s aquest acord?
La salut és un element essencial dels ODM, concretament els objectius 4, 5 i 6 se centren específicament en la salut, tot i que com afirma la pròpia OMS, els altres objectius també tenen aspectes relacionats amb la salut. Concretament, el quart objectiu se centra específicament en la reducció de la mortalitat dels nens menors de 5 anys.
Segons l’informe de l’OMS, Estadístiques Sanitàries Mundials 2009 la taxa de mortalitat infantil en nens de menys de cinc anys ha disminuït en un 27% entre 1990 i 2007. Com assenyala l’OMS, l’objectiu de reduir la mortalitat infantil depèn cada vegada més de la lluita contra la mortalitat neonatal donat que el 37% de les morts de nens menors de cinc anys es produeixen durant el primer mes de vida. Els nivells de VIH/SIDA, les dificultats econòmiques i els conflictes bèl·lics incideixen negativament en aquestes estadístiques.
Cóm afecten els factors mediambientals la salut infantil?
Identificar i analitzar les principals causes d’aquestes defuncions constitueix un dels principals objectius de l’OMS. Un dels elements determinants de les morts en nens menors de cinc anys són els factors mediambientals. En concret, es calcula que aproximadament un terç de la mortalitat infantil, tres milions de nens, es produeix per causes i afeccions relacionades amb el medi ambient.
Quan parlem de factors mediambientals, a què ens estem referint?
L’OMS ens ofereix algunes dades al respecte. El 88% de les morts de nens menors de cinc anys per diarrea (aproximadament 1,32 milions) es deuen a la insalubritat de l’aigua, a un sanejament inadequat i a una higiene deficient. Així mateix, la contaminació de l’aire interior (fonamentalment deguda al fum de combustibles sòlids i al del tabac) provoca la mort d’un milió de nens l’any.
A més de la diarrea i la contaminació de l’aire interior, existeixen altres factors ambientals que provoquen tant la mort com malalties cròniques i càncer. Per exemple, els àcars de la pols domèstica, les floridures i pol·lens provoquen bona part dels casos d’asma infantil. Així mateix, l’encara exposició dels nens al plom, al mercuri i als plaguicides pot provocar la seva mort per enverinament o greus malalties. Sobretot als països en desenvolupament, els nens poden veure’s afectats més fàcilment per l’exposició a les aflatoxines presents en alguns aliments, generant-los-hi un retard en el seu creixement, baix pes, i una major sensibilitat a les malalties infeccioses en la infància i la vellesa.
Com es mesura la salut ambiental infantil?
En molts països, els mètodes i normes per avaluar l’impacte dels riscos ambientals sobre la salut humana encara s’han d’establir o millorar. Per aquest motiu, un sistema d’indicadors de salut sembla imprescindible per a que el governant pugui adoptar polítiques encaminades a millorar la salut ambiental dels nostres fills.
En aquest sentit, l’Oficina Regional de l’OMS a Europa i la Comissió Europea són un exemple per haver posat en marxa a Europa un Sistema d’Informació en Salut i Medi Ambient (ENHIS) que permet l’adopció de polítiques de salut ambiental infantil. Aquest sistema va implementar-se per primera vegada el 2007 i ha estat actualitzat a finals de 2009, constituent així la base per a l’adopció de decisions dels nostres representants a la Cinquena Conferència Ministerial.
Aquest sistema, ENHIS, permet als usuaris utilitzar la informació científica sobre salut pública i les condicions ambientals dels diferents països europeus, així com avaluar l’eficàcia de les polítiques pertinents i intercanviar coneixements i bones pràctiques en benefici de la salut pública i el medi ambient.
Tags: contaminació, cooperació al desenvolupament, medi ambient, natura, Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, OMS
