Rocío Román
Professora Titular Dpto. Anàlisi Econòmica i Economia Política. Universitat de Sevilla.
Com senyalàvem al nostre article del mes d’abril, el Sistema Europeu d’Informació en Salut i Medi Ambient (ENHIS) ens permet valorar la salut ambiental a tota Europa. Aquest sistema d’informació està basat en la valoració de la salut segons qüestions ambientals com la qualitat de l’aire, la seguretat alimentària i química, així com la qualitat de l’aigua i el sanejament. L’inconvenient d’aquesta base de dades és que no ha estat actualitzada, ja que les dades més recents són de 2005, tot i que alguns informes són de 2007. Igualment, no tots els països de la UE subministren dades per a totes les variables, motiu pel qual les comparacions no resulten sempre homogènies.
A partir de les dades recollides, relatives a les mencionades qüestions ambientals, es presenten indicadors que permeten conèixer i comparar la salut ambiental dels països de la UE. En base a aquests indicadors, en quina situació està Espanya?
La revisió de les dades posa de manifest que, sorprenentment, Espanya obté valors molt pitjors que la mitjana dels països de la UE en masses qüestions relacionades amb la salut ambiental. Veiem algunes de elles.
Al bloc dedicat a la reducció de la mortalitat infantil per accidents de trànsit i per obesitat, la valoració que obté Espanya se situa en l’últim terç de l’escala en els següents indicadors: mortalitat per accidents de trànsit en nens i joves de fins a 24 anys, excés de pes entre nois de 13 anys, manca d’activitat física en nois de 11 anys i grau d’implementació de politíques adreçades a la reducció d’accidents involuntaris.
El bloc destinat a la reducció de les malalties respiratòries degut a la contaminació de l’aire exterior i interior mostra que Espanya encara manté valors molt baixos, situant-nos novament en l’últim terç de l’escala, en el percentatge de població que viu en cases amb problemes d’humitat. A més, les dades posen de manifest que els nostres nivells d’exposició a petites partícules, com PM10, són relativament alts respecte a la mitjana.
Finalment, la nostra pitjor posició en termes globals l’obtenim al bloc dedicat a reduir el risc de malalties i discapacitats derivades de l’exposició a productes químics perillosos. En aquest cas, les dades mostren que tenim uns nivells de dioxina molt alts a la llet materna, així com uns nivells de radó als habitatges molt per sobre de la mitjana. A la vegada, és molt preocupant la posició que mantenim respecte a la mitjana europea en estimacions estandarditzades de leucèmia en els nens menors de 15 anys i les taxes estandarditzades per edat d’incidència del melanoma, sobretot en homes menors de 55 anys.
Potser, encara resulti més preocupant saber que España no aporta dades relatives als nivells de plom a la sang dels nens o la ingesta excessiva de metall a través dels aliments.
Sens dubte, aquestes dades no ens deixen indiferents. Conèixer que Espanya, ocupa l’últim terç del rànquing de països de la UE en algunes qüestions de salut ambiental ens planteja, en primer lloc, la importància de l’actualització de les mencionades estadístiques per a conèixer com estem actualment, i el que és més important, si hem millorat respecte a l’etapa anterior. I finalment, però no menys important, quines mesures s’estan prenent per seguir millorant la nostra posició.
Tags: contaminació, estadística, medi ambient, salut
