Foto: OMS
Ahir va ser el Dia Mundial sense Tabac. Una celebració que va instaurar l’OMS el 1987 per cridar l’atenció sobre els efectes perjudicials del tabac en la salut i que, des de llavors, ha estat rebuda tant amb entusiasme, com amb resistència en tot el món, per part de governs, organitzacions de salut pública, fumadors, productors i la indústria del tabac.
Fa uns dies corria per Internet un vídeo que a dia d’avui és un dels més vistos en tot el món. Es tracta d’un nen de dos anys addicte al tabac que pot arribar a fumar fins a 40 cigarretes diàries davant la passivitat dels seus pares, que el veuen saludable malgrat que el nen és visiblement obès i pateix atacs d’ansietat quan se li priva del tabac.
El vídeo és un document dramàtic que reflecteix les últimes conseqüències d’una realitat no menys tràgica: el fet que, malgrat les lligues i lleis antitabac, de la publicitat que destaca l’efecte nociu del tabaquisme en la salut i que tenim al nostre abast cada vegada més informació sobre aquest tema, no només se segueix fumant, sinó que es continua parlant del “dret del fumador” tan bon punt surten iniciatives sèries per prohibir el tabac en llocs públics.
Fumar mata. Tots ho sabem. Però una quarta part dels espanyols és addicta al tabac, tot i que el tabaquisme és la primera causa de malaltia, invalidesa i mort evitables a España. I el pitjor és que continua existint una gran permissivitat social. D’on procedeix aquesta escassa consciència? És coherent posar en marxa lleis antitabac i que, d’una altra banda, el negoci del tabac continuï sent una font de finançament de l’Estat?
El tabaquisme, a més, no només es tradueix en problemes de salut en les persones fumadores. L’OMS calcula que aproximadament de 700 milions de nens, gairebé la meitat de la població infantil del món, respira aire contaminat per fum de tabac, principalment a la seva pròpia llar. La incidència és tan important que la mateixa organització va considerar que l’exposició passiva al fum del tabac ambiental pot ser considerada com una violació dels drets recollits en la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets del Nen (1989).
El Dia Mundial sense Tabac 2010 incideix en la lluita contra l’epidèmia de tabaquisme en les dones, amb el lema «Gènere i tabac: la promoció del tabac adreçada a les dones», ja que aquestes constitueixen un important blanc d’oportunitat per a la indústria del tabac, que necessita captar nous consumidors per substituir a gairebé la meitat dels consumidors actuals, que moriran prematurament per malalties relacionades amb el tabac. A més, s’ha demostrat que fumar durant l’embaràs està associat a efectes nocius com un menor pes al néixer o amb la presència a la dieta de altes dosis d’HAPs, el que a la vegada, s’associa amb resultats reproductius adversos, com assenyala un dels últims estudis publicats del Projecte INMA (Infància i Medi Ambient).
Potser siguem tots nosaltres els que amb la nostra permissivitat i escassa consciència col·laborem, sense voler, amb l’statu quo del tabaquisme. Per això, avui des d’aquestes línies volem animar a tots els lectors d’Inspira a informar-se sobre aquest tema i fer una reflexió seriosa sobre la necessitat de deixar de fumar, en cas de ser fumadors, o mantenir una actitud crítica, responsable i de permissivitat zero davant el problema del tabaquisme passiu.
Alguns llocs on pot informar-se:
- Informe de l’OMS sobre l’epidèmia mundial de tabaquisme.
- Reportatge de TV3 on el Dr. Sunyer, director del Projecte INMA, explica els efectes nocius del tabaquisme durant l’embaràs.
- Recursos per a deixar de fumar de l’Associació Espanyola contra el Càncer
- “Independitza’t del tabac”, campanya de conscienciació de diverses organitzacions.
- Tabaquisme actiu a “Per a pares i mares”.
- Tabaquisme passiu a “Per a pares i mares”.
- Fumar durant l’embaràs està associat amb la presència a la dieta d’altes dosis d’HAPs.
