Foto: NWF
Males notícies per a les més de 25 milions de persones al·lèrgiques als Estats Units. L’informe ‘Extreme Allergies and Global Warming’ promogut per la Asthma and Allergy Foundation of America i la National Wildlife Federation, i dirigit per la doctora Amanda Staudt, destaca que l’escalfament global potenciarà els desencadenants relacionats amb bona part de les al lèrgies respiratòries. L’informe insta 16 estats a fer plans específics per abordar aquesta qüestió de salut pública que, segons l’informe, es tradueix en gairebé 27 mil milions en costos mèdics i prop de 6 mil milions en pèrdua de productivitat. Si les emissions de combustibles fòssils continuen sense disminuir, la producció de pòl·len es preveu que augmenti d’un 60 a un 100 per cent per a 2085, segons l’informe presentat a finals del mes d’abril.
Un exemple: l’ambrosia -una de les causes principals de la febre del fenc- creix més ràpid, produeix més pòl·len per planta i té més contingut al·lergènic amb un augment dels nivells de diòxid de carboni. L’ambrosia, per cert, és una espècie que no és pròpia de la Mediterrània, però que en els últims anys està envaint el nostre hàbitat, destaca Jordina Belmonte, una de les aerobiòlogues de referència a l’estat sobre el tema i responsable del Punt d’Informació Aerobiològica de la UAB.
Les al·lèrgies al pòl·len de l’arbre també poden empitjorar als Estats Units per culpa del canvi climàtic. Les temperatures més càlides podrien permetre l’expansió significativa de l’hàbitat adequat per roures i nogueres, que són dues espècies d’arbres altament al·lergèniques.
Finalment, l’escalfament global també pot agreujar la contaminació de l’aire, que interactua amb al·lèrgens per desencadenar atacs d’asma més severs. Les ciutats representen les grans amenaces a la salut per als asmàtics perquè l’efecte illa de calor urbà pot exacerbar la producció de pol·len i la contaminació de l’aire.
Què podem fer?
El repte principal connecta clarament amb la lluita contra el canvi climàtic. Però al mateix temps que abordem aquesta enorme empresa, podem impulsar solucions d’adaptació i millora. Una planificació urbana intel·ligent, que tingui en compte quines són les plantes amb un potencial més al·lergènic, és una de les solucions, subratlla Belmonte. “Alguns municipis ens consulten habitualment en aquest sentit, però cal més conscienciació i millor coneixement i més recursos per a la investigació”. “El que pot fer una persona al·lèrgica és conèixer molt bé quina és l’espècie vegetal que li provoca el problema. No podem fer que arrenquin totes les gramínies del planeta, ni eliminar tots els cotxes de la ciutat. La informació és clau per a adaptar els nostres hàbits a aquesta situació: decidir si sortegem un parc o on passem el cap de setmana en els mesos més crítics “.
Tags: al·lèrgia, canvi climàtic, estil de vida, malalties respiratòries, medi ambient, salut
