Fa cosa d’un any es van presentar els resultats d’un estudi que mesurava la presència de drogues a l’aire de Madrid i de Barcelona. I les conclusions van arribar als titulars dels mitjans de comunicació de tot el món: periòdics, revistes i televisions d’aquí, del Regne Unit, d’Estats Units, d’Austràlia o l’Índia semblaven alarmats en saber que hi havia partícules de cocaïna en suspensió a l’aire que respirem.
Foto: tupolev und seine kamera (vía Flickr)
En concret, 850 picograms (la bilionèsima part d’un gram) per metre cúbic d’aire, una concentració més elevada que la d’altres ciutats europees on s’han fet estudis semblants. I també es va detectar la presència del component actiu del cannabis, d’èxtasi, amfetamines, heroïna i LSD, en concentracions equivalents a d’altres tipus de substàncies habituals a l’aire urbà, com les dioxines o alguns metalls pesants.
La investigació la van fer científics de l’Insititut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua del CSIC, que van declarar haver-se sorprès amb els resultats obtinguts. I els autors de l’estudi van aclarir immediatament que els nivells detectats no suposaven cap risc per a la salut humana, perquè caldria respirar aquell aire de manera continuada durant diversos segles per arribar a consumir l’equivalent a una dosi d’alguna d’aquestes drogues.
Els titulars de premsa van desaparèixer igual com havien arribat per donar pas a noves informacions. I tot va quedar com si no passés res. Però tot i això, la sensació que deixa la notícia és, com a mínim, d’inquietud. Per una banda, perquè ofereix constància de l’elevat consum de drogues a les àrees analitzades: zones universitàries de totes dues ciutats (l’avinguda Complutense a Madrid, la Diagonal a Barcelona). I per una altra, perquè ens posa en evidència una vegada més que l’aire que respirem és molt més que aquella combinació innòcua d’oxigen, nitrogen i gasos nobles que encara descriuen algunes enciclopèdies i llibres de text.
A banda d’aquests components principals (el nitrogen suposa el 78% del total, l’oxigen el 21%), l’aire actual també conté diòxid de carboni (l’augment del qual és el causant de l’escalfament global del planeta), metalls pesants provinents de la indústria o la combustió dels motors dels vehicles (regulats per normatives europees que miren d’evitar arribar a nivells nocius per a la salut, tot i que sovint s’incompleixen els límits establerts) i altres partícules contaminants derivades de la construcció, l’erosió de l’asfalt o el desgast dels pneumàtics de cotxes i camions. I microorganismes, i bacteris, i pol·len…
Foto: fer___68 (vía Flickr)
La presència de drogues, i també de diversos fàrmacs (tranquil·litzants, antibiòtics i antiinflamatoris), ja havia estat registrada a l’aigua. Es calcula, per exemple, que el riu Ebre conté uns 620 quilos de cocaïna provinents de les restes que deixa en l’orina dels consumidors, amb concentracions més elevades durant els caps de setmana. Ara sabem que aquestes substàncies també circulen per l’aire que respirem.
I tot plegat ens fa preguntar-nos quines altres coses inhalem en l’acte aparentment inofensiu de respirar. I no es tracta de posar en dubte les afirmacions dels científics que asseguren que no correm perill per la inhalació dels percentatges de drogues que han detectat. Però el cert és que el concepte d’aire pur resulta, a hores d’ara, pràcticament utòpic.
Tags: contaminació, estil de vida, medi ambient, prevenció, salut, tu al teu mon
