Rocío Román
Professora Titular Dpto. Anàlisi Econòmica i Economia Política. Universitat de Sevilla.
Foto: Daquella manera (vía Flickr)
La prestigiosa revista internacional Energy Policy acaba d’avançar els resultats d’un estudi (la referència completa del qual s’indica més avall) que posa de manifest els beneficis associats al disseny de vivendes eficients. S’entenen com a tals, aquelles vivendes que assoleixen aïllaments òptims dels espais permetent la reducció de fuites en la calefacció i refrigeració interiors.
Un dels elements novetat d’aquest estudi consisteix en incloure, entre els beneficis de l’establiment de vivendes eficients, la millora en la salut respiratòria de nens amb asma. En concret, els resultats de l’estudi mencionat s’han obtingut a partir de l’anàlisi d’una mostra aleatòria de llars de Nova Zelanda que van incorporar escalfadors d’energia eficient i saludable i que eren habitats per famílies que incloïen un nen amb asma. Els sistemes de calefacció analitzats han estat la bomba de calor, un cremador de pellets de fusta i un escalfador de gas natural.
L’estudi compara el cost de la inversió i de la instal·lació dels calefactors amb els canvis en el nombre de visites als professionals de la salut, el temps fora del lloc de feina / escola, la demanda de medecines per part dels membres de la llar, els canvis en l’ús total d’energia domèstica i les emissions de diòxid de carboni després de la instal·lació.
Per dur a terme aquest estudi, els investigadors van considerar dos escenaris, tenint en compte una vida útil prevista dels escalfadors de 12 anys de durada. Al primer escenari s’assumien elevats índexs d’asma de la llar durant tot el període d’anàlisi, mentre que al segon escenari s’incorporaven les taxes d’asma típiques de Nova Zelanda.
En termes matemàtics, una manera relativament senzilla de valorar la rendibilitat d’una activitat o projecte consisteix en la comparació entre els beneficis i despeses associats a l’operació. En aquest cas concret, on s’avalua l’actuació que es realitza sobre els habitatges, no només s’intenten mesurar els beneficis des d’un punt de vista merament rendible, sinó que inclou també l’estimació dels beneficis en termes de millora de la salut.
Així, el càlcul de la ràtio beneficis/despeses permetria precisar si la operació és rendible, i en aquest cas la ràtio seria superior a la unitat, no rendible, essent la ràtio inferior a la unitat o bé indiferent, en el sentit que els beneficis serien equivalents a les despeses. En aquest últim cas la ràtio seria igual a la unitat.
Els resultats obtinguts mostren que, al primer escenari, els beneficis des del punt de vista de la salut respiratòria infantil compensaven de sobres els costos d’inversió i instal·lació dels nous sistemes de calefacció, una vegada que es computaven els canvis en la demanda d’energia i l’estalvi en les emissions de diòxid de carboni. En concret, la ràtio entre els beneficis i costos va ser de 1.09 a 1.
No obstant això, al segon escenari, associat a un nivell d’asma menys accentuat a les llars preses com a mostra, s’obté una ràtio entre beneficis i costos de 0.31 a 1. Com a conseqüència d’això, la rendibilitat de l’operació resulta ser menor donat que els beneficis associats a la millora de la salut respiratòria infantil no superen els costos d’inversió.
El tema és sens dubte d’interès general. En primer lloc, aquest estudi aborda una qüestió molt important donat que, la demanda d’energia per a calefacció interior i d’aigua, així com de refrigeració, representen per al terme mitjà de la Unió Europea, el 70% del consum total d’energia per part de les llars i en torn al 14% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Per tant, qualsevol mesura que afecti el consum domèstic d’energia per a calefacció i refrigeració, pot contribuir considerablement a la reducció de la contaminació. I, en segon lloc, perquè en aquest estudi s’associen les mesures d’eficiència en els habitatges a la millora en l’asma dels nens. Aquest treball posa de manifest la incidència d’aquestes mesures en la salut respiratòria dels nostres fills, qüestió en la que encara és necessari incidir donat que són escasses les polítiques que actuen sobre els factors determinants de la salut respiratòria infantil.
El lector interessat pot trobar el contingut íntegre de la investigació a Nick Preval, Ralph Chapman, Nevil Pierse, Philippa Howden-Chapman and The Housing Heating and Health Group. Evaluating energy, health and carbon co-benefits from improved domestic space heating: A randomised community trial. Energy Policy, Volume 38, Issue 8, August 2010, Pages 3965-3972.
Tags: asma, contaminació, estil de vida, medi ambient, prevenció, salut, sostenibilitat, tu al teu mon
