Dr. Ramon Folch
President d’ERF, Comissari de l’exposició “Aire”
Ramon Folch
Tothom ha experimentat un instant d’emoció, un trasbals pertorbador, una sotragada de dubte, un esclat il·luminador llegint aquell paràgraf, veient aquella seqüència, contemplant aquella escena. Sempre hi ha un abans i un després d’aquests moments, perquè mai no deixen de canviar-nos. De fet, en això consisteix l’art, a pertorbar l’endormiscada seguretat de l’espectador. L’art trasbalsa, per això és socialment important. L’art arravata i et transforma. A vegades explosivament, molt sovint més lentament, una mica cada dia. La creativitat de l’artista genera formes noves, colors diferents, idees inèdites, situacions insospitades. L’espectador, colpit per la sorpresa, se sent invitat a modificar els seus patrons, a reencaixar els seus pensaments. És l’estimulant i treballós plaer d’aprendre, és a dir de canviar.
Les exposicions participen d’aquesta vibració. Arrenquen d’una necessitat comunicativa, de la voluntat que algú té d’explicar una cosa mitjançant aquest format entre teatral i bibliogràfic. Les exposicions creen un escenari transitable on es despleguen relats. El discurs pot ser exposat de manera textual, sonora o audiovisual, o totes tres coses alhora, però sempre és una dramatització. Les exposicions són peces dramàtiques capaces d’emocionar els seus actors, que són els visitants. Són la teatralització d’un contingut. Altrament dit: són coneixement dramatitzat, artísticament transferit al visitant. Per això pots esperar que suscitin un instant d’emoció, un trasbals pertorbador, una sotragada de dubte, un esclat il·luminador.
Visitant l'exposició
Els susciten, certament. I res no gratifica tant els comissaris, els guionistes i els creadors dels espais expositius. L’èxit de les exposicions es mesura en la il·luminació dels rostres, en la mirada girada cap endins del visitant quan les abandona. Els espectadors, que alhora han estat els actors de la representació, llegint textos en silenci i proclamant imatges, surten sabent més coses, però sobretot veient-les d’una altra manera. Les exposicions no es fan per incrementar el coneixement, que per això ja hi ha els llibres, sinó per canviar les actituds. Per això el relat ha de ser potent i clar, per això l’espai ha de ser una petita artística creació plàstica. Un llibre mural no és una exposició.
“Aire” ha participat de totes aquestes inquietuds. Començant pel títol. Al principi vam considerar una colla de denominacions més o menys descriptives i retòriques. Cap no ens emocionava. Fins que, en un moment inspirat, se’ns acudí “Aire”. No descriu res, ho evoca tot. Un terme enrolador que, a sobre, és igual en català que en castellà, i fins i tot s’entén en anglès o en francès. Perquè el tema era l’aire, en efecte. La respiració no passava de ser la manera com el captem. El protagonista és l’aire. L’art és adonar-se’n. I a partir de l’aire, vam veure que l’exposició havia de ser etèria, transparent, seguida. Per això el blau no hi predomina, com establiria el tòpic. Per això té un toc minimalista i es presenta en plafons sense solució de continuïtat gràfica, enllaçats de manera natural com els harmònics girs d’una espiral vaporosa.
Un quart de milió de persones han visitat “Aire” durant els dotze meses que ha estat oberta a CosmoCaixa de Barcelona. Un lloc extremament propici per a exhibir una exposició com aquesta, no cal dir-ho. A l’interès del tema s’ha sumat la pertinència de l’espai, un molt feliç maridatge. El cas és que quasi 1.200 escoles diferents han portat els seus alumnes a visitar l’exposició. Quasi un centenar de miler d’estudiants han treballat el tema de la respiració infantil i de les malalties associades, han tingut notícia de les causes endògenes, infeccioses o ambientals que les desencadenen i han après a prevenir-ne les conseqüències. La majoria d’aquestes escoles han visitat l’exposició de manera independent, però més d’un centenar s’han beneficiat de visites guiades, conduïdes per monitors especialment capacitat per la mateixa Fundació Roger Torné. Semblantment ha passat amb els visitants adults o amb les visites familiars, la majoria de les quals han tingut lloc de manera autònoma. En tot cas, una mitjana de quasi 700 persones han passat diàriament per l’exposició, més de 250.000 persones en total.
Exposició AIRE
Són xifres significatives que segurament es veuran replicades, a partir de novembre, en l’exhibició d’”Aire” que es farà a CosmoCaixa de Madrid. Xifres que continuaran augmentant quan l’exposició es vagi presentant en altres localitats. La Fundació Roger Torné ha trobat en “Aire”, doncs, un excel·lent vehicle per a difondre el seu missatge. Es tractava d’arribar a contingents importants de població i per això la Fundació Roger Torné va subscriure acords amb la Fundació la Caixa. Les xifres de visitants posen de manifest l’encert d’aquesta concertació. L’esforç de producció s’ha vist recompensat. En termes d’economia d’escala, es pot parlar d’una exposició molt rendible. I manquen encara els resultats de les visites a Madrid i a diverses altres ciutats espanyoles.
Com s’ha pogut arribar a l’exitós plantejament d’”Aire”? L’exposició no ha sortit del no res. Hi havia una molt considerable informació de partida, resultat de la feina prèvia de la mateixa Fundació i del CREAL (Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental). El CREAL manté línies de treball en el camp de la contaminació atmosfèrica i dels seus efectes sobre la salut en general i, més específicament, sobre els sistema respiratori o sobre els processos de desenvolupament intrauterí. La Fundació Roger Torné duu a terme tasques de sensibilització i d’educació respiratòria d’infants amb problemes asmàtics o similars, de les quals el consultori on line i el projecte “Respiro” del programa “La casa de l’aire”, que inclou estades curtes de reeducació respiratòria, són potser els exponents més destacats. Hi havia, doncs, molta informació contrastada, en part inèdita, a partir de la qual establir un relat vigorós.
Segurament aquesta és una de les claus de l’èxit d“Aire”: poder elaborar un relat potent, novedós i instructiu que acosta el coneixement expert al públic general. En efecte, “Aire” explica coses reals, importants i sovint novedoses que afecten moltes persones. Coses que no són del domini públic, lamentablement. Val la pena subratllar-ho. En especial en moments de recursos públics limitats, encertar les línies d’inversió en recerca aplicada és important. “Aire” posa de manifest que el CREAL ha excel·lit en aquesta direcció. I que els recursos privats benèvolament posats a contribució per la Fundació Roger Torné també tenen bon fi. De manera que “Aire” s’ha beneficiat de tot aquest coneixement i, alhora, li ha donat reconeixement.
“Aire” ha comptat, altrament, amb un bon plantejament museogràfic. A partir de l’estructuració museològica que ha permès el relat conceptual, es va dissenyar una museografia atractiva, fresca i interactiva. Això és més fàcil de dir que de fer, sobretot perquè sovint es confon la lleugeresa amb la frivolitat. Les interfícies expositives han de ser senzilles, no simples. Perquè el visitant les pugui abordar amb senzillesa, guionistes i museògrafs han de gestionar portes endins la complexitat conceptual i tècnica. Només aleshores tot flueix sense complicacions. S’ha pretès, en definitiva, que la generació del coneixement, en aquest cas per part del CREAL i de la Fundació Roger Torné, i la creació i construcció de les interfícies, en aquest cas per l’equip liderat per ERF (Guri-Casajuana Arquitectes, Lamosca, Admira, Pandora, BCN Sound i Relluc, fonamentalment), s’hagi acabat traduint en un escenari amable, atractiu i comprensible. Sembla que s’ha aconseguit.
◊ Ramon Folch és doctor en Biologia, socioecòleg. Els seus camps d’actuació són la investigació i la gestió territorial i urbanística des d’una aproximació sostenibilista, enfoc que ell mateix ha contribuit a definir i desenvolupar. Des de 1994 dirigeix el seu propi estudi professional, ERF – Estudi Ramon Folch i Associats S.L., responsable del concepte, guió i documentació de la exposició “Aire. Respiració i salut infantil” de la Fundació Roger Torné, de la qual n’és comissari. El Dr. Ramon Folch forma part, a més, del Consell Assessor de la Fundació Roger Torné.
Tags: Barcelona, exposició, jornades1012, medi ambient, Ramon Folch, salut infantil
