Foto: Scott & Elaine van der Chijs (via Flickr)
“És bona la guarderia pels nens?”. “A quina edat pot anar el meu nen a la guarderia?”. ” Hauria de portar el meu nen a la llar d’infants?”. “Perquè es refreda tant el meu nen? No tindrà manca de defenses”. “Si es refreda tant, surt a compte portar-lo a la guarderia?”. “És que no tenen cura d’ells. Surten al pati sense abrigar-se…”. “És clar, com que estan tots amb mocs… L’he de portar al cole, encara que estigui malalt, doncs he d’anar a treballar…”. “Se li quedarà crònic tot això?”
Totes aquestes preguntes i reflexions són un fet comú a la consulta de pediatria. La majoria no es poden respondre taxativament. Fa molts anys que s’investiga sobre aquest tema i encara és difícil de treure’n conclusions.
En primer lloc, hi ha una qüestió evident per a mi: tots els governs del diferents països, haurien de legislar la protecció de la maternitat perquè qualsevol dona pogués tenir cura del seu nadó fins als dos anys, tant si treballa com si no. A Espanya, amb els 4 mesos de baixa laboral per maternitat, més les vacances que s’afegeixen a aquest període, quan es pot, i les hores de lactància (qui les té), etc, el temps és tan minso, que obliga els pares a buscar-se la vida per trobar-li un lloc al nen. Els avis (qui en té), esdevenen uns segons pares malgrat ser massa grans o fins i tot estar treballant encara… I una altra cosa, qui troba un “cangur” de garantia? I si és una família monoparental? Per tant, considero la guarderia com una necessitat social, però no imprescindible per a tothom.
Una visió panoràmica: Imaginem que tenim un nen de 4-5 mesos a la llar d’infants. Veurem amb quines dificultats es trobarà. Tindrà moltes mancances? Quins beneficis pot proporcionar-li la guarderia?
En primer lloc, i amb el programa de protecció i promoció de l’alletament matern, ara ens trobem molts nens que en començar la guarderia estan amb lactància materna exclusiva, o d’altres que encara prenen alguna presa de pit. Hi ha algunes guarderies que faciliten a les mares que ho desitgen, un horari i lloc on donar-li el pit al seu fill, però són molt escasses i a més, les distàncies entre el treball i la llar d’infants no ho permeten…
D’altra banda, el fet d’haver de deixar el nen a la guarderia fa que els pares, i sobre tot les mares, se sentin culpables, la qual cosa fa que, a vegades, no continuïn esforçant-se en l’educació dels hàbits del nen: capritxos en el menjar, retard en l’hora d’anar a dormir… Al contrari, també pot passar que, en arribar a casa, els pares o la mare, estiguin cansats i tinguin poc contacte amb el nen abans que es dormi, tinguin menys paciència, etc. Conseqüència de tot això és que els pares acaben delegant l’educació del nen en el personal de la guarderia.
Però el que pitjor es tolera, és la quantitat d’infeccions que s’agafen. El nen sempre està refredat, amb tos, amb gastroenteritis, amb bronquitis… “està una setmana malament, i quan comença a menjar i trobar-se millor, un altra infecció! No tindrà falta de defenses?”. Pràcticament els mocs i la tos, no el deixaran fins a l’estiu! Conseqüència de tot això, és que el nen no pot anar a classe i un dels progenitors, tampoc podrà anar a treballar, i tal com estan els temps, com per faltar molt al treball!
També acaba “rebent” l’equip de pediatria: augment considerable de les visites, dificultats en tractar amb pares “desesperats”, nens tractats en excés moltes vegades: a més del problema laboral, actualment hi ha una filosofia de la vida, segons la qual, tot ha de tenir una solució immediata, hi ha poca paciència, poquíssima tolerància davant les contrarietats. Així, molts pares voldrien que se solucionés el problema i demanen per exemple antibiòtics, quan les infeccions que pateixen els nens a aquesta edat, són en la major part de causa vírica i solament tenen tractament simptomàtic.
Algunes reflexions sobre aquest panorama:
- Alletament matern i alimentació
No és tan difícil mantenir algunes preses de pit. Si no és possible donar-li el pit a la guarderia, no us preocupeu, és l’hora de començar a donar-li l’alimentació complementària durant les hores que no pugueu estar amb el nen. Per experiència sabem que és molt important que la mare no es posi nerviosa, que no vagi corrent tot el dia per arribar a l’hora de donar el pit. Cal preveure que algú li doni aliment, pel cas que no arribeu a temps.
D’altra banda, a les llars d’infants de qualitat públiques o privades, tenen menjador i els menjars han d’esser de qualitat. Els pares no s’han de preocupar en aquest aspecte. Sí que cal que el nen a casa mengi de tot, tractant de combinar el menú de la guarderia amb el nostre, sense donar-li capritxos. Cada vegada amb més freqüència s’està observant que no se segueix una dieta saludable a casa i estem afavorint així, l’obesitat infantil.
- Aspectes psicològics i educacionals:
Està demostrat que l’assistència a guarderia és beneficiosa per als nens amb retard psicomotor, amb trastorns psico-afectius, amb carència afectiva i amb circumstàncies socioeconòmiques difícils. De tal manera que a l’hora de la inscripció a les guarderies públiques, es prioritza als nens amb necessitats educatives especials. En nens sense aquestes necessitats especials, no s’ha demostrat que l’assistència a la guarderia precoç o no, és a dir, abans de l’educació primària, tingui un benefici en el desenvolupament intel·lectual i el rendiment escolar, respecte dels nens que no van anar-hi a guarderia. Sembla ser que un major rendiment escolar estaria relacionat amb la qualitat de la guarderia o l’ambient sócio-familiar. Per tant, no és necessari, ni millor per a un nen sense necessitats especials, que vagi a la guarderia, si no és per necessitats laborals o per les circumstàncies esmentades més amunt.
D’altra banda, els pares no han de descuidar l’educació dels nens quan arriben a casa. Cal continuar treballant els hàbits que han de tenir, tot coordinant-se amb la guarderia. No importa que el temps que estiguin amb el nen sigui curt, si l’afecte és intens. Tant al deixar-los al cole com a casa, cal donar-los seguretat; la pena és un sentiment molt humà, però quan la transmete’m al nen, li donem inseguretat: sempre alegres i molt afectius, però ferms. Cal tenir temps per jugar amb ells, per llegir-los contes, que s’habituïn als contes. Hi ha una biblioteca a cada barri amb molts contes per a totes les edats. Es desenvoluparà millor la seva intel·ligència. Cal limitar el temps de tele, sobretot no s’ha d’utilitzar quan estiguem cansats, per tindre’ls tranquils.
- Guarderia i infeccions
Un nen sa pateix unes 10 infeccions víriques l’any els primers anys de vida, que són de tipus víric i,en general, lleus. Es concentren a l’hivern. Donat que cada refredat dura uns 8 o 10 dies, potser que els pares trobin que el seu fill està sempre refredat. Això ha passat sempre: els que sou una mica grans, segur que recordeu aquella frase: “encara ets un mocós!”.
Foto: Scott & Elaine van der Chijs (via Flickr)
Actualment, hi ha diverses circumstàncies que fan que els nens que van a la guarderia tinguin moltes infeccions:
1. Els primers anys d’escola, comporten el “coneixement” per part del sistema immunitari de molts tipus d’agents infecciosos. Així es va formant tot el nostre sistema defensiu. En un principi es pensava que totes les infeccions que pateixen els nens els protegeixen en el futur, ja que quan arriben a l’escola de primària, no emmalalteixen tant. En realitat, el que passa és que el procés s’avança: als 8 anys no hi ha diferència entre els nens que han anat a guarderia i els que no. Els nens que no han anat a la guarderia, quan comencen l’escola, s’infecten també amb molta freqüència, però potser de manera menys dramàtica en la forma d’emmalaltir i en la manera de suportar-ho la família.
2. Augment significatiu de virus. És una realitat. Els pediatres veiem augmentar la freqüència de les infeccions víriques no vacunables, com si ocupessin el lloc que han deixat els bacteris (tractats amb antibiòtics i vacunes), i els virus vacunables.
3. Les circumstàncies laborals dels pares, motiu pel qual els nens van a la guarderia, impliquen que hi vagin malats, tant els primers dies de la malaltia en que ja contagien, com en els últims en que encara poden contagiar. No diguem si no tenen febre. Això fa “circular” tots els virus entre tots els nens. També s’ha vist que la qualitat de la guarderia i el nombre de nens que van a cada classe, estan relacionades amb un major número d’infeccions.
4. El patir moltes infeccions seguides, fa que el sistema immunitari no doni abast: el nen es queda desprotegit i tendeix a agafar més infeccions. Els nens prematurs o amb alguna malaltia crònica, toleren molt pitjor la guarderia. La majoria dels nens “resistiran” aquesta fase. De totes maneres sempre hi ha algun nen que es “deteriora” en el seu estat físic, el pediatra aconsella un descans de la guarderia una temporada, per recuperar-se.
- Guarderia i asma
En primer lloc un aclariment: l’asma és un concepte clínic: si un nen ha patit 3 o més episodis de bronquitis amb broncoespasme, amb roncors i sibilants (pitos), es diu que pateix asma. Això no implica cronicitat per al futur, ni que tingui asma de gran.
La majoria d’infeccions durant l’hivern, estan causades per virus i molts d’ells són causa de bronquitis. Alguns, sobre tot el virus sincitial, els rinovirus, adenovirus, etc produeixen bronquiolitis al lactant. Quan més precoç sigui aquesta, més probabilitats té el nen de patir successives bronquitis a cada episodi de refredat que tingui, possiblement fins els 3-4 anys. Aquestes bronquitis exerceixen un paper protector fins els 6-7 anys i es va atenuant fins l’edat adulta. Si un nen comença la guarderia als 4 mesos el mes de novembre, tindrà més risc de patir bronquitis repetides. Si la seva mare fumava durant l’embaràs serà pitjor, doncs patirà bronquitis encara que no es refredi.
Respecte al paper protector de les infeccions precoces sobre l’asma futura, tampoc està molt clar que sigui real. No hi ha diferència a partir dels 12 anys respecte al risc de patir asma, rinitis al·lèrgica o dermatitis atòpica amb els nens que no han patit moltes infeccions durant la primera infància.
Cal tenir en compte que el tabac és el més important sensibilitzant per desenvolupar l’asma. A moltes cases es fuma. En aquest cas, la guarderia exerceix un enorme factor protector, sobre tot en els casos de famílies en circumstàncies difícils.
Foto: xornalcerto (via Flickr)
Conclusions
No us desespereu, pares i mares, el vostre fill passarà totes aquestes infeccions i es farà fort. No es ressentirà tant quan arribi a la Primària.
L’adaptació a l’escola serà molt més fàcil, tant des del punt de vista dels hàbits, com en els aspectes psicològics i de sociabilització.
Una bona guarderia té tots els mitjans perquè el nen es desenvolupi física i psicològicament de manera correcta. Servirà per complementar l’educació i cura dels pares. I el nen hi serà feliç.
Bibliografia
1. Ochoa Sangrador C. “¿Existen beneficios asociados a la asistencia a guarderia?” Evid Pediatr. 2011;7:1
2. Buñuel Alvarez JC, González Rodríguez MP, “Los niños que van a la guardería tienen más infecciones durante los primeros años y menos cuando van al colegio”. Evid Pediatr. 2011; 7:8
3. Von Linsttow ML, Holst KK, Larsen K, Koch A, Andersen PK, HØgh B. “Acute respiratory symptoms and general illness during the first year of life: a population-based birth cohort study”. Pediatr Pulmonol. 2008 Jun;43(6):584-93
◊ Herminia Villena és Llicenciada en Medicina per la Universitat de Múrcia i especialista en Pediatria. Exerceix com a Pediatra d’Atenció Primària des de 1981. Des de novembre de 1991 té plaça en l’ABS Ca Vidalet d’Esplugues. Responsable de Formació Continuada de l’Equip des de 2000 fins a 2009. Responsable de Formació continuada per a Pediatres de la Subdirecció d’ Atenció Primària Baix Llobregat Centre (Direcció d’Atenció Primària Costa de Ponent), des de 2009. En la actualitat forma part de l’equip mèdic del projecte “Per a pares i mares” de la Fundació Roger Torné.
Tags: asma, infància, malalties respiratòries, prevenció, salut infantil
