El proper març seran ja tres els anys que portem pintant l’Aire amb Mabel Piérola i gaudint també d’Aireta, la versió amb titelles, que Marduix va fer de “Pintar l’aire”. I crec no equivocar-me si els dic que ha estat, i continua essent, una excel.lent combinació.
El passat dissabte, 18 de febrer, estava prevista la representació d’Aireta al CosmoCaixa de Madrid amb la presència de Mabel Piérola. Com recordaran, l’exposició “Aire. Respiració i salut infantil” és al CosmoCaixa de Madrid fins novembre d’enguany, i per celebrar la seva presència allà, hem organitzat una sèrie d’activitats amb la col.laboració de la Fundació La Caixa, entre les quals figura aquest espectacle de titelles.
Mabel Piérola en "Aireta"
El CosmoCaixa de Madrid, que per cert, compta amb unes magnifiques instal.lacions per gaudir en familia, està situat a Alcobendas, així que vam passar a recollir Mabel abans de dirigir-nos-hi. Durant el trajecte, va ser un plaer escoltar-la parlar del seu proper projecte amb la Fundació Roger Torné, ‘Em dic Aigua’. Jo ja en coneixia el text (que és una meravella de sensibilitat), però no les imatges que l’acompanyaran. Mabel ens va explicar com ho estava duent a terme i per què anava més lenta del que és habitual en ella. En arribar, em va entregar una carpeta negra enorme. Al seu interior hi havia una làmina de 29×42 cm amb una de les il.lustracions del conte, i en paper carbó el text al que feia referència. Li havíem demanat un dels dibuixos per mostrar-lo en la nostra propera festa de Mapendo, que tindrà lloc el proper 18 de març a Barcelona.
Si els dic que ens vam quedar amb la boca oberta, segur que diran que exagero, però creguin-me, no exagero gens ni mica. Contemplar una il.lustració de Mabel Piérola en versió original, és com acostar-te a una petita obra d’art. No sempre he tingut l’oportuunitat de gaudir-les, però quan he pogut, m’ha semblat com si l’art, amb ella, hagués volgut tornar-se accessible i proper. A la imatge, uns nens, gairebé nadons, feliços i riallers, es barregen amb cargols de mar, escuma i mar en una forma tan suggeridora que vaig desitjar tornar a ser nena per gaudir sense necessitat d’entendre ni explicar què estava veient.
Potser va ser la visió de les imatges de ‘Em dic Aigua’, o potser van ser les cares d’il.lusió dels nens que van omplir la sala d’actes del CosmoCaixa, però el cas és que vaig demanar que no posessin el vídeo de la Fundació Roger Torné, en el qual molt breument expliquem qui som i què fem. Em va semblar que no podia jugar-los aquesta mala pasada parlant de les activitats de la Fundació Roger Torné; vaig pensar que s’avorririen i que es trencaria l’encanteri. Així que vaig robar només dos minuts als nens del seu temps amb Mabel i amb “Aireta”.
Joana de Marduix a "Aireta"
Ja asseguda, en la foscor i veient tants pares allà reunits, he de confessar-los que vaig pensar que m’havia equivocat. No hauria d’haver desaprofitat l’oportunitat de presentar el que fèiem, però sobretot, els hauria d’haver dit que seguissin així, que no deixessin de compartir el temps lliure amb els seus fills perquè, encara que potser no ho sabessin, compartint activitats amb els seus fills estaven actuant per la seva salut. I no només perquè l’espectacle, de forma modesta, vol acostar als nens a conceptes com qualitat de l’aire o cura del seu entorn, sinó perquè compartir el temps lliure amb els nostres fills és una de les millors coses que podem fer per ells. Amb aquesta finalitat, la Fundació Roger Torné organitza activitats familiars, en la ciutat o a plena naturalesa. A la Guia sobre Salut Infantil i Medi Ambient, es posen de manifest sense cap mena de dubte, els beneficis existents per la salut, mental i física, dels nens quan aquests comparteixen com a mínim 4 menjars a la semana amb els seus pares. Imaginin si als menjars afegim temps lliure, lluny de la televisió.
Però ja veuen, no vaig ser ràpida com a comunicadora, encara que vam tenir (i tinc) la sort que, en acabar, Jordi i Joana de Marduix van saber trobar les paraules adequades per explicar un dels nostres objectius més estimats, que és fer veure la importància del medi ambient en la salut dels nostres nens i nenes.
Així que em vaig sentir feliç i contenta perquè encara que no vaig dir tot el que tenia pensat, els nens i nenes s’ho van passar d’allò més bé, i els pares van compartir una experiència enriquidora amb els seus fills, a través de la nostra tasca de difusió.
Al final, però només al final, vaig aconseguir alliberar-me d’aquell impuls tan adult que busca explicar i convèncer a través de la paraula i em vaig deixar endur per un altre de més infantil, però no menys cert, de gaudir amb els sentits. “Aireta” i els nens s’ho mereixien.
Tags: conte, infància, llibre, Mabel Piérola, Mapendo, pintar l'aire
