Fundació Roger Torné

Miquel Porta al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

Miquel Porta és catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM) de Barcelona. És un dels editors del llibre Nuestra contaminación interna, que examina els efectes que els compostos tòxics persistents (CTPs) tenen sobre la salut humana. Hem parlat amb ell perquè ens expliqui que són exactament aquestes substàncies i què podem fer per tal de rebaixar els nivells de contaminació a què estem exposats al llarg de tota la vida, des de l’embrió.

Què són els compostos tòxics persistents?

Els compostos tòxics persistents són un grup de compostos químics que tenen en comú característiques físiques, com ara que molts d’ells contenen àtoms de clor, cosa que fa que siguin molt persistents en l’organisme humà i en el medi ambient. De fet, el cos humà, i el dels altres éssers vius, té moltes dificultats per eliminar-los, i per tant s’acumulen. Es dissolen molt bé en greix, són el que en anglès es coneix com ‘fat lovers’ (amants dels greixos). Per altra banda, els CTPs són substàncies tan diferents com l’insecticida DDT, el lindà que es feia servir per treure els polls dels nens, els PCBs que s’utilitzaven com a aïllants en transformadors elèctrics o les dioxines. La peculiaritat de les dioxines, però, és que no es fabriquen intencionadament, sinó que es generen en la combustió de plàstics. Són compostos doncs que formen part de la nostra vida quotidiana. La causa principal de la contaminació humana per CTPs és clara: com vivim.

Com passen a formar part de l’organisme humà els CTPs?

Normalment ens arriben dissolts en els greixos animals, perquè ja hi formen part, l’obtenen dels pinsos amb què s’alimenten. Cal recordar que bona part d’aquests pinsos, com vam descobrir arran la malaltia de les vaques boges, es fan a partir de restes d’altres animals. La veritat és que actualment gran part de la població mundial menja aliments d’origen animal que contenen aquests compostos. A nivells molt baixos, però aquest és l’origen. I les concentracions creixen al llarg del temps per acumulació en el cos humà. L’exposició és crònica, i els efectes no són immediats ni a curt termini, però existeixen.

“No hi ha ningú que estigui lliure de compostos tòxics persistents”

Quins efectes tenen els CTPs sobre la salut?

El ventall és ample, i important: són promotors tumorals, neurotòxics, disruptors endocrins, hepatotòxics, alteren els sistemes de defensa de l’organisme, son immunosupresors, i molts són cancerígens demostrats, com les dioxines. En general, alteren el funcionament dels gens. Jo crec que els CTPs contribueixen en bona part a la càrrega de malaltia que patim actualment.

Quins sectors de la població són més vulnerables? Ens afecten a tothom per igual?

Sempre diem que els infants, les embarassades i la gent gran són més susceptibles. I també les persones amb afeccions cardíaques o malalties respiratòries. I certs grups de treballadors que hi han estat més exposats per la seva professió. Però el cert és que en el cas del CTPs afecten tota la població, perquè s’acumulen al cos durant tota la vida, des de l’embrió. I sobretot cal deixar clar que ningú no és invulnerable. És necessari que deixem això ben clar, i que siguem capaços de conscienciar, però sense crear por. Perquè la por és antisaludable.

Els infants, les embarassades i la gent gran són més susceptibles.
I també les persones amb afeccions cardíaques o malalties respiratòries

Per què no se’n parla més, si són tan importants?

Jo crec que hi ha alguns temes que la pròpia comunitat científica, les organitzacions ciutadanes i les administracions s’estimen més ignorar, mirar cap a un altre costat, en part de forma deliberada. Això és covardia política, però els ciutadans també tenim molta responsabilitat en aquestes qüestions. Els coneixements científics ho diuen clar, i ja no és una qüestió de principi de precaució, de prohibir per si de cas. Tenim evidència de què fan mal. Però part de la comunitat mèdica ignora aquest fet: no ho saben, o no ho volen saber. I en el cas dels polítics, per exemple, fa més de deu anys que demanem incorporar les anàlisis de CTPs a les enquestes de salut a tot Espanya, amb recollida de mostres biològiques de la població nacional per determinar els índex de contaminació interna. I en tot aquest temps només s’ha fet a Catalunya i a Barcelona ciutat. Els polítics no han volgut fer-ho a cap altre lloc, i les organitzacions ciutadanes tampoc no ho han demanat amb prou força. Els ciutadans estan poc conscienciats. Si ens informem i ens organitzem, els polítics hauran de ser sensibles al que demanem.

Hem d’incorporar la salut pública i la salut ambiental a totes les agendes

Què s’ha fet fins ara per evitar la presència dels CTPs?

La immensa majoria d’aquests compostos, sobretot els que contenen clor, ja han estat prohibits, però continuen presents. Per exemple, el DDT es va prohibir fa més de 30 anys, i en un estudi recent de població a Catalunya, es va trobar en el 88% dels casos. El seu principal metabòlit, el DDE, el detectem en el 100% de la població. En el cas de Barcelona, d’un estudi que estem a punt de publicar, el DDT es troba en el 97% de les persones. I no és l’únic compost amb el que passa això. Com s’explica? Els seguim detectant malgrat haver estat prohibits, en adults i també en nadons. Hem d’aturar-nos a reflexionar sobre això. I sobre el fet que hi hagi una indústria legal de reciclatge dels greixos dels animals morts en els escorxadors, per fer-hi pinsos. Tones de greix cada dia. I com que la combustió no els hi fa res als CTPs organoclorats, això vol dir que continuen a la cadena alimentària. El problema és complex, però la meva conclusió és que com a societat estem fracassant. I no sembla fàcil canviar-ho: volem menjar molt, i a preus molts baixos, hem democratitzat el consum de carn, paguem una misèria als agricultors… I no hi ha dubte que hi ha controls alimentaris, tot i que probablement en caldrien més. Però tot i que el que avui ens arriba a la taula compleix els límits legals, els nostres estudis mostren que els CTPs continuen presents en els nostres cossos. A Barcelona, per exemple, podem afirmar amb dades reals que no hi ha ningú que estigui lliure de compostos tòxics persistents. I les concentracions, de vegades, no són precisament baixes. Hem fracassat com a societat, aquest model de creixement que sens dubte ens ha aportat beneficis socials i humans enormes, ha fracassat en evitar la contaminació per productes tòxics. Tot això no ens ha sortit gratis. La contaminació interna és la factura que estem pagant per la forma com vivim. Com s’explica si no la gran quantitat de càncers o malalties degeneratives en persones de totes les edats, per exemple?

Miquel Porta

I què podem fer, per a què això canviï?

Cal demanar més estudis, informar-se, reflexionar i conscienciar-se. I els ciutadans ens hem d’organitzar per demanar el que volem, des de pràctiques agrícoles més sostenibles a protecció mediambiental, o quin tipus d’energia preferim, perquè això suposa també més salut per a l’ésser humà. Hem d’incorporar la salut pública i la salut ambiental a totes les agendes. I això pot portar a dinamitzar polítiques de seguretat alimentària, de comerç just i sa… És un problema complex, inherent al sistema en què vivim, amb molts factors interrelacionats. Però per això mateix, cal aplicar aquest pensament a tots els àmbits. Hem de deixar de banda aquestes actituds de ‘no es pot fer res’ i adonar-nos-en que tots podem actuar. I podrem forçar polítiques més saludables. I viure d’una altra manera.

Com hauríem de menjar, per minimitzar la ingesta de CTPs?

Cal tenir clar que en el cas dels CTPs els efectes són acumulatius i a llarg termini, no es tracta d’intoxicacions agudes sinó d’una contaminació crònica. Un canvi d’hàbits no farà que desapareguin immediatament, però pot ajudar a mig termini. I tampoc no cal obsessionar-se. No passa res per menjar llardons un dia, o un ou ferrat amb molt de greix. No és qüestió d’un dia, una dosi és ínfima. I tampoc no hem de deixar de gaudir de la vida. En general, però, l’opció seria una dieta més sana, amb més verdures lliures de plaguicides i menys carns i peixos greixos alimentats amb pinsos.

En conclusió, els compostos tòxics persistents són perillosos, són invisibles i molt difícils d’evitar. Individualment podem fer molt poc. Però ignorar-los no és la solució. Cada petit gest compta, i com més serem, més farem.

Tags: contaminació, entrevista, estil de vida, malalties respiratòries, medi ambient, prevenció, salut, salut infantil

Share