1. Ecosistemes urbans i sostenibilitat

Foto: Ricardo Ricote Rodríguez (via Flickr)

El fet urbà s’està convertint en un element crític de la sostenibilitat a escala local i global. Tal és el pes de les ciutats sobre els processos de sostenibilitat que, sens dubte, jugaran un paper cada vegada més decisiu en la salut del planeta.

A nivell general, les ciutats ocupen l’1% del territori, però consumeixen el 75% de l’energia, generen el 80% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) i acaparen el 85% de la riquesa econòmica en termes de PIB.

A nivell mundial, més del 50% de la població viu en nuclis urbans, xifra que se situa al voltant del 80% en el cas de la UE. Mentre que a Espanya viuen més de 23 milions de persones en aglomeracions urbanes, definides com a ciutats de més de 50.000 habitants, això representa al voltant del 53% de la població, mentre que els ciutadans que ho fan en àrees urbanes de més de 20.000 habitants sumen un total de 30 milions, concentrant el 67% del total.

La salut planetària requereix que les ciutats millorin els seus propis mecanismes de sostenibilitat i autosuficiència per tal que es puguin autoabastir i no requereixin recursos exteriors excessius i produeixin impactes sobre altres ecosistemes circumdants. Es tracta d’afrontar el desafiament de la sostenibilitat global amb models de sostenibilitat local, en síntesi la sostenibilitat “glocal”.

El més important és concebre la sostenibilitat com un procés obert en permanent canvi, adaptació i aprenentatge, i, sobretot, implantant nous sistemes de gestió a les zones urbanes amb una nova perspectiva, on els ciutadans siguin els protagonistes d’una governança democràtica i multinivell, amb una participació més directa en la gestió local i consolidant una repolitització de la vida social a la vegada que es treballa en la gestió global pel bé de les nostres generacions actuals i futures.

La qualitat de vida dels ciutadans i la sostenibilitat urbana depenen en gran mesura de la qualitat de l’aire que respirem. Si s’aconsegueix reduir la contaminació atmosfèrica de les ciutats, millorarà la salut respiratòria i cardiovascular tant a curt com a llarg termini. Per a això, és imprescindible que es prenguin mesures per a la millora de qualitat de l’aire urbà, plantejant un conjunt de polítiques integrades.

2. Qualitat de l’aire, salut i sostenibilitat urbana

Foto: El mundo

La contaminació atmosfèrica és cada vegada més important per a la qualitat de vida dels ciutadans i la sostenibilitat ambiental dels ecosistemes urbans, però també la contaminació de l’aire interior té una importància creixent. S’estima que la contaminació de l’aire causa més de 2 milions de morts prematures a l’any a tot el món, la majoria a països en desenvolupament (OMS). Dia a dia els habitants de les ciutats li donen més importància a aquest problema i comprenen que és un risc ambiental per a la salut, pel que exigeixen més informació i compromís polític per fer front a aquesta amenaça.

A la Unió Europea hi ha més de 370.000 morts prematures, de les quals 16.000 corresponen a Espanya, amb una pèrdua d’esperança de vida entre 9 mesos i 2 anys, i unes despeses anuals que sobrepassen els 50.000 milions d’euros a la UE. Per aquestes raons, la millora de la sostenibilitat, la salut i la qualitat de vida s’està decidint, i es decidirà en un futur, fonamentalment, a les ciutats. Si no aconseguim fer de les nostres ciutats un lloc més saludable on poder viure, tampoc podrem fer del nostre planeta un lloc millor i assegurar la sostenibilitat global.

“La contaminació de l’aire interior” patida quan respirem en un lloc tancat, té efectes sobre la salut especialment importants perquè passem del 70 al 90% del nostre temps en llocs tancats. Els més afectats són els nens, les persones grans i les que pateixen malalties respiratòries i cardiovasculars. Als països desenvolupats aquesta contaminació és la causa de problemes respiratoris com l’asma, a més de reduir la qualitat de vida dels seus habitants. Alguns dels causants de la “contaminació de l’aire interior” són la floridura, les espores, la pols, el fum de les cigarretes, les partícules dels productes de neteja i el pol·len.

Al món, més de 1.500 milions de persones no tenen actualment accés a l’energia elèctrica i altres 3.000 milions depenen de la biomassa per a satisfer les seves necessitats elementals. Aquest ús de la biomassa genera en alguns casos seriosos problemes de salut als seus consumidors d’algunes regions en desenvolupament. Els països més pobres pateixen també una xacra important, “la contaminació de l’aire interior”, però en aquest cas produïda per la utilització als habitatges de focs oberts amb combustibles de biomassa (llenya, residus agrícoles, etc.), originant fums i gasos nocius per a la salut dels seus habitants, afectant en major mesura a nens i dones.

També, s’estima que als països industrialitzats al voltant d’un 20% de la incidència total de malalties pot atribuir-se a factors ambientals que afecten especialment als grups més vulnerables i socialment més desafavorits, essent les condicions socioeconòmiques condicionants dels riscos per a la salut al llarg de la vida amb un estret vincle entre pobresa, salut i medi ambient.

Tot i que la qualitat de vida a les ciutats ha augmentat, en àrees com la salut s’ha vist deteriorada per l’augment de malalties respiratòries i cardiovasculars. El creixement permanent del transport genera contaminació atmosfèrica i acústica, i l’augment del consum de sòl té impactes negatius en la biodiversitat i els ecosistemes. Això fa evident que hi ha un vincle estret entre la sostenibilitat ambiental, la qualitat de vida i l’èxit futur de les ciutats en termes socials i econòmics, així com en factors ambientals.

L’avaluació de l’impacte dels danys produïts per la contaminació atmosfèrica conjuntament amb els beneficis derivats de la seva reducció té una notable importància a l’hora de prendre decisions polítiques i promoure canvis cap a un urbanisme sostenible.

3. Espanya, situació i perspectives

Les conseqüències de la crisi econòmica per la que travessa Espanya, han contribuït a una reducció d’emissions. La caiguda dels nivells de l’activitat socioeconòmica, unit als plans de millora de la qualitat de l’aire per part d’algunes administracions autonòmiques i locals, ha reduït les emissions de substàncies acidificants i precursors de l’ozó tropsofèric.

Les tendències són moderadament favorables per complir els objectius marcats a la Directiva 2001/81/CE sobre sostres nacionals d’emissió referits a l’any 2010, fet al que han contribuït les mesures i actuacions concretes recollides als Programes Nacionals de Reducció d’Emissions i els seus Plans d’Acció, a determinats sectors, per a reduir les seves emissions.

Tant a la UE com a Espanya es produeix el major descens en l’emissió de partícules en els darrers anys i es confirma la tendència descendent en partícules, iniciada l’any 2008.

Mapa d'Àrees Urbanes a Espanya. Informe "Sostenibilidad Local. Una aproximación urbana y rural" de l'OSE

Aquest descens va estar motivat principalment pel menor consum de combustibles i carburants fòssils als sectors energètic i de transport, el que va portar al compliment de la normativa europea en matèria de qualitat de l’aire d’aquest contaminant (Directiva 2008/50/CE) a algunes ciutats, tot i que es continua superant a d’altres de manera preocupant. A més, encara continuen sense respectar-se els valors recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i es van superar els objectius de qualitat a zones majoritàriament urbanes o metropolitanes, que segueixen sent preocupants perquè no semblen prendre’s mesures proporcionades.

Les grans àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona continuen estant afectades per forts episodis de contaminació atmosfèrica que superen els nivells permesos de contaminants i les mesures d’intervenció han estat insuficients. Qualsevol línia d’orientació estratègica s’ha de centrar a modificar l’actual model de mobilitat, concentrat en l’ús excessiu de l’automòbil privat.

Fins i tot, comptem amb el Pla Nacional de Millora de la Qualitat de l’Aire. Aquest Pla inclou 90 mesures per a promoure que les ciutats siguin més saludables, assegurant el compliment dels valors límit de PM₁₀ i NO₂ i la reducció simultània de precursors d’ozó.

En tot cas, les despeses ambientals són significatives. A Espanya, segons el programa CAFE de la Unió Europea, la contaminació atmosfèrica genera unes despeses anuals que representen com a mínim entre un 1,7% i un màxim del 4,7% del PIB espanyol, el que significa entre 413 i 1.125 euros per habitant i any. Com a la resta d’Europa, les majors despeses estan relacionades amb la mortalitat crònica associada a la contaminació per partícules.

4. Reptes de futur

L’objectiu final és aconseguir centres urbans saludables a través de la creació de zones de vianants i fomentar les alternatives de mobilitat i l’ús racional del vehicle privat, ja que s’ha constat que el trànsit és l’element clau per a millorar la qualitat de l’aire.

La deficient qualitat de l’aire existent a gran part de les nostres ciutats revela una planificació i gestió urbana mancades de coherència i compromís amb els principis d’un desenvolupament urbà saludable i sostenible.

La qüestió més significativa és abordar decididament una ambiciosa perspectiva integrada de planificació urbana i ordenació del territori, on la mobilitat i l’organització de la ciutat ocupen posicions prioritàries. En el fons, es tracta de pal·liar els actuals processos d’insostenibilitat de les ciutats amb un enfoc global de benestar, salut i qualitat ambiental, incidint, sobretot, en el plantejament urbà, l’urbanisme racional i la gestió sostenible del territori.

Amb això es pot afavorir la implantació de formes més sostenibles de transport, amb un menor consum d’energia i, a la vegada, evitar una ocupació innecessària del sòl, amb l’objectiu final d’aconseguir una millora directa de la qualitat de l’aire que redundi en una major qualitat de vida dels ciutadans i que contribueix a un desenvolupament sostenible.

Foto: Deputado Bruno Covas (via Flickr)

Especialment, la implantació de nous models de transport i mobilitat, que vagin molt més enllà de la millora del trànsit i la major eficiència energètica i ambientals dels vehicles, és un dels principals reptes de la sostenibilitat urbana per la seva responsabilitat no només sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic, sinó per la seva incidència en els aspectes de qualitat de vida i salut física i psíquica dels ciutadans.

Els urbanites comparteixen quotidianament la contaminació de l’aire, els embussos, les aglomeracions, les presses, el soroll i tantes altres coses que generen, en conjunt, l’anomenat “estrès urbà”, com a clar exponent del deteriorament de la convivència ciutadana i la “insoportabilitat” de les urbs. I en tot això, el cotxe té una responsabilitat inqüestionable. El trànsit massiu d’automòbils, ocupant una gran part de l’espai públic, soscava l’essència de la ciutat complexa, habitable i convivencial.

Com posen de manifest algunes enquestes, la contaminació dels cotxes es percep com un problema greu tan per al medi ambient com per a la salut dels individus i les seves famílies. Així, gairebé el 90% dels enquestats expressen la seva preocupació per les repercussions potencials del medi ambient sobre la seva salut, però un 24% de la població espanyola no està disposada a deixar d’utilitzar el seu cotxe per a millorar la qualitat de l’aire.

La sostenibilitat urbana, en general, pot ser impulsada gràcies a l’aplicació de noves tecnologies com les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), que gestionen de manera intel·ligent i sostenible el metabolisme de les ciutats, incloent el modus de vida, la producció, el consum, les pautes de distribució i sobretot els modus de transport i mobilitat.

Foto: Jorge Franganillo (via Flickr)

Per exemple, a la UE els sistemes de transport representen al voltant del 26% del consum final d’energia. Els Sistemes de Transport Intel·ligents (STI) poden introduir patrons de logística eficients amb una millora de l’eficiència energètica, disminució de la contaminació i racionalització de la mobilitat.

Les TIC, en definitiva, ofereixen models de gestió urbana ambientalment molt més sostenibles en estalvi d’energia i d’emissions contaminants i de gasos d’efecte hivernacle. I aquest és un dels primers elements a l’hora de plantejar Ciutats Inteligents: major eficiència energètica, de materials, de mobilitat, edificació i d’ús del sòl, amb una gestió racional orientada a una nova sostenibilitat urbana.

La magnitud dels efectes ambientals a les ciutats és massa important com per no abordar el problema en extensió i profunditat des d’una perspectiva integral i limitar-se a aplicar la legislació vigent en matèria de contaminació atmosfèrica. Però també s’ha d’exigir el compliment estricte de la normativa i redoblar els esforços per facilitar la informació necessària a fi d’avaluar les repercussions ambientals globals sobre la salut humana i l’entorn urbà.

Així, s’han d’incloure sistemes d’avís i alerta a la població, sensibilitzant i formant a la ciutadania, perquè sigui conscient de les repercussions de les seves actuacions. I, a la vegada, s’ha d’augmentar la capacitat de respondre ràpidament i de forma coordinada a les diferents amenaces, promovent mesures preventives i actuant sobre els factors determinants a totes les polítiques i activitats relacionades.

Tot això és fonamental per a compartir nous valors de convivialitat urbana en termes de qualitat de vida i sostenibilitat ambiental i social. Hem d’aspirar a viure la ciutat com a “ciutat habitable” en un projecte comú per al desenvolupament de les potencialitats personals dels ciutadans i dels municipis per a desenvolupar les seves capacitats endògenes, per tal d’aconseguir un futur sostenible comú.

Foto: Guia "Salud infantil y medio ambiente. Una relación de por vida"

Si es realitza una cerca per Google unint al concepte hàbits el de saludables el nombre d’entrades aproximat és de 99.600, si pel que fa als hàbits som més concrets i els unim al concepte vida saludable, els resultats augmenten considerablement, 198.000, i si finalment , a aquesta última entrada afegim “per a nens” la xifra es duplica i els resultats creixen fins a 422.000 possibilitats de trobar pautes que, en teoria, ajuden a adoptar hàbits que propicien la salut dels nens i nenes.

Aquest cridaner increment, en els resultats de la meva particular recerca, suposo que és proporcional a l’interès dels usuaris per trobar indicacions que els permetin preservar la salut dels seus nens i nenes.

Quantes d’aquestes recomanacions estan basades en l’evidència científica? No ho sabem exactament, però vaig afegir evidència científica i els resultats van baixar a 44.000, és a dir van quedar només un 10%, tot i així el nombre aconseguit és considerable. No obstant això, en el transcurs de xerrades i conferències que realitzem per a pares i mares, al llarg de 2008 i 2009, a la Fundació Roger Torné vam detectar que hi havia una inquietud per tenir una informació clara de què s’havia de fer per afavorir la salut infantil en relació al medi ambient. I quan parlem de medi ambient, com ja hem dit en altres ocasions, ens referim no només al medi ambient exterior, el que ens trobem als nostres pobles i ciutats, sinó l’interior, el que conformem a les nostres llars, a les escoles o als instituts. Aquesta relació entre salut infantil i medi ambient (o entorn), sobre la qual tant han de dir i fer les famílies, va ser la que ens va  impulsar a mobilitzar-nos amb la mateixa celeritat que qui ha rebut un encàrrec urgent del seu superior. Nosaltres vam creure que eren els pares i les mares els que, de forma implícita, a través dels seus dubtes, ens ho demanaven, així que vam acceptar voluntàriament aquesta gratíssima tasca. I dic gratíssima, perquè en poques ocasions al llarg de la nostra vida tenim l’oportunitat de percebre l’impacte benèfic dels nostres actes en la societat. La causa-efecte d’ells queda en moltes ocasions diluïda, de vegades és indirecta, no sempre és tan clara i nítida. Amb l’edició de la Guia “Salud Infantil y Medio ambiente. Una relación de por vida“, el resultat és tangible, ja que hem posat al servei de les famílies un instrument, que per descomptat actualitzarem en el futur, que permet trobar de forma amena i visualment atractiva, una informació clara i rigorosa, sobre pautes i hàbits a seguir, per preservar la salut infantil en la seva relació amb l’entorn: un entorn al qual tots col·laborem amb els nostres actes (conscients o inconscients) perquè sigui d’una forma o una altra.

Portada de la guia

Un any després de la seva edició, la Guia segueix estant de total vigència, tot el que s’hi exposa està sustentat per 150 estudis científics de rellevància, els quals eren i són coneguts per la comunitat científica però no s’havia produït una iniciativa (ni pública ni privada) que els reunís i expliqués de forma amena i pràctica, accessible al públic en general. Per aquest motiu diem que és la primera guia europea.

Moltes vegades m’he preguntat per què és la primera guia editada per a pares i mares d’aquestes característiques. I de confessar que no acabo de trobar la resposta, encara que potser, l’explicació es trobi, en la sinuosa travessia que realitza el coneixement científic des que s’inicia fins que arriba al ciutadà, convertit en una pauta o consell per posar en pràctica en el seu vida quotidiana. Reunir un prestigiós equip de científics amb la tasca de discernir, a partir dels milers de treballs científics publicats en els últims anys, quins eren els més rellevants i que a continuació els resumeixin, no per als seus col·legues de professió sinó per al públic en general, era i és, una cosa totalment inusual. Si a més, unim a aquest inusitat encàrrec, la seva edició com un producte de prestigi, sense cap ànim de lucre, la combinació de factors la converteix pràcticament en singular. Molt especialment en els temps que corren, en què la rendibilitat sembla que es mesuri exclusivament en tangibles.

La Guía de Salud Infantil y Medio Ambiente és el resultat no només del treball de tots els professionals que han participat en ella (l’equip de científics que va seleccionar i estructurar els temes, els que van participar en la segona part, a més dels dissenyadors gràfics i de nosaltres mateixos que vam intervenir en tot el procés de l’edició), és, sobretot, el resultat d’anys de recerca, d’aplicar una metodologia en les recerques que permet garantir als pares que el que s’hi diu és el millor coneixement que la ciència ha pogut considerar com a rellevant per a la salut infantil en la seva relació amb el medi ambient. Aquest és el seu gran valor i per això ha estat tan gratificant per a tots els que participem en el projecte.

Dr. Ramon Folch, Dra. Aanerud, Sra. Román i Dr. Praena a la presentació de la guia

Un any després de la seva presentació al CosmoCaixa de Barcelona, ​​enmig d’una aparatosa tempesta que va paralitzar per unes hores la Ciutat Comtal, creiem que és un bon moment per recordar i recordar-nos que necessitem del coneixement científic i el necessitem perquè les nostres vides i en especial les dels nostres fills siguin més saludables.

Després d’un any de la presentació d’aquest llibre, és una satisfacció per a nosaltres comprovar que si, al cercador de Google, afegim als termes que comentava al principi d’aquest article els de “salut infantil i medi ambient”, la “Guía de Salud Infantil y Medio Ambiente. Una relación de por vida” apareix en els primers resultats de la cerca. Esperem, d’aquesta manera, que totes les famílies interessades en protegir la salut dels seus fills i filles davant la incidència dels factors ambientals, accedeixin a aquesta informació de qualitat i basada en l’evidència científica.

I acabo ressaltant les paraules de la Dra. Marianne Aarnerud, la coordinadora de l’equip d’investigadors a la introducció de la Guia “els pares no decideixen si els seus fills emmalalteixen o no, però les seves eleccions sí que influeixen en el risc que els seus fills assumeixen davant les malalties” perquè no podem oblidar que, com també ella remarca” les malalties més comunes es deuen a la suma de dos factors de risc, els hereditaris i els ambientals “

La Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona han obert el portal web www.riomes20.cat amb l’objectiu que sigui l’aparador de Catalunya a la Conferència per al Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides Rio+20, que se celebrarà a Rio de Janeiro aquest mes de juny. El portal està operatiu des del 9 de maig i es mantindrà obert fins a finals d’any.

El nou web neix amb la voluntat d’esdevenir l’eix fonamental de comunicació de la Conferència per al Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides Rio+20 a Catalunya, i apropar tant a la ciutadania com a tots els actors interessats la informació més rellevant de la Cimera de la Terra, que se celebrarà del dia 20 al 22 de juny. Aquest web, més enllà de mostrar el treball conjunt de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, pretén aglutinar tota la informació que vagi generant Catalunya al llarg de la cimera, així com tota la documentació i notícies preparatives de la Conferència i les que en resultin de la mateixa.

En aquest sentit, el nou portal té un potent caràcter participatiu, tant per la seva presència en les xarxes socials (Twitter i Facebook) com per la creació d’espais específics on “fer-se sentir” enviant missatges, fotografies i fins i tot vídeos. D’aquesta manera, es vol recollir la percepció i els interessos de la ciutadania i fer-los visibles a Rio+20. El web està programat  per garantir la navegabilitat i la correcta visualització per a tots els dispositius amb capacitat de navegació, inclosos mòbils i tablets.

El web riomes20.cat dóna les claus per implicar a la ciutadania, amb un vídeo de presentació que pretén apropar a la població als reptes socials, ambientals i econòmics del present, els quals seran motiu de debat en la Cimera de la Terra Rio+20. Dades com les següents: “1 de cada 5 persones viu amb menys de 1,25€ al dia”, “7.000 milions de persones habiten la Terra l’any 2012; 9.000 milions l’habitaran al 2050″, “1/3 part de les espècies en perill d’extinció”, sumades a les intervencions de ciutadans anònims; són una crida a la reflexió com a societat. El vídeo també inclou la intervenció de Lluis Recoder, Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya; Marta Subirà, Directora de Polítiques Ambientals de la Generalitat de Catalunya; Joan Puigdollers, Diputat d’Espais Naturals i Medi Ambient de la Diputació de Barcelona; i d’Antoni Vives, Tinent d’Alcalde d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona.

El nou portal riomes20.cat convida a compartir experiències per promoure una economia verda i superar els reptes ambientals, socials i econòmics de la nostra societat.

L’Observatorio de la Sostenibilidad en España (OSE) ha presentat un informe que recull l’estat del canvi climàtic, l’esgotament dels recursos naturals i les desigualtats socials del planeta. El seu objectiu és col·laborar en el procés de diàleg de la ciutadania amb el govern per a definir la posició d’Espanya en la pròxima conferència de Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible, Rio+20.

“La posició oficial espanyola a la cimera de Rio+20 s’ha de definir a través d’un procés participatiu on govern i societat civil han de dialogar”, declara a SINC Luis M. Jiménez Herrero, director de l’Observatorio de la Sostenibilidad en España (OSE).

Avui, aquest observatori ha presentat la monografia ‘Reptes per a la sostenibilitat: camí de Rio+20′ dins del marc de la reunió “Espanya camí de Rio+20. Trobada de la societat civil”, organitzada pel Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medioambiente y la Fundación Biodiversidad, al Real Jardín Botánico.

L’acte ha estat inaugurat pel ministre Miguel Arias Cañete amb la intenció de ser un més dels espais de diàleg i intercanvi d’informació sobre la visió de diferents sectors socials de cara a la quarta Conferència de Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible que tindrà lloc entre els dies 20 i 22 de juny a Rio de Janeiro, Brasil. Durant la jornada han participat representants d’ONGs, organitzacions sindicals i varies fundacions, així com ciutadans corrents.

Llegir l’article complet (en castellà) aquí.

La consecució d’una senda de desenvolupament sostenible es materialitza en tres pilars. En primer lloc, enfortir els compromisos polítics en favor del desenvolupament sostenible. En segon lloc, analitzar les possibilitats associades a la seva implementació. I en tercer lloc, donar respostes als nous desafiaments emergents de la societat.

El repte del desenvolupament sostenible per al segle XXI adopta una perspectiva amplia. Es tracta d’un concepte que no al·ludeix únicament a la necessitat d’enfortir el comportament econòmic de les societats sinó que mira de buscar les vies d’accés cap a una millora de la igualtat intergeneracional i intrageneracional. Per tant, l’assoliment d’una economia sostenible implica arribar a acords socials, econòmics i ambientals, tant des de les institucions públiques com privades.

En torn als dos grans objectius en que es resumeix la Cimera Rio+20, l’establiment d’una economia verda i d’un marc institucional adient per a la consecució de la sostenibilitat i l’eradicació de la pobresa, s’articula la presentació de la monografia: ‘Reptes per a la sostenibilitat: camí de Rio+20′ publicat per l’Observatorio de la Sostenibilidad en España (OSE). L’objectiu d’aquest estudi de l’OSE és contribuir i recolzar la participació espanyola en aquesta Conferència oferint una base per a l’anàlisi, el debat i el foment d’una amplia participació social, com la Conferència Rio +20 pretén.

No obstant, la desconfiança davant els possibles acords que es puguin assolir a la conferència de Rio+20 ha portat els seus organitzadors a aplacar les nostres expectatives. De la conferència de Rio+20 no podem esperar grans acords ni considerar-la la cimera definitiva per a la humanitat. Les últimes trobades mundials avalen aquesta estratègia. Els països que acudeixen a aquesta cimera probablement no estiguin disposats a cedir en la seva sobirania, sobretot, si saben que el compromís mundial davant les qüestions que planteja la cimera Rio+20 no és homogeni. Per aquest motiu, resulta imprescindible per a Nacions Unides la participació d’una amplia base social, els interessos particulars de la qual aconsegueixin esmorteir les reticències dels seus governants.

El gran repte previ a Rio +20 és convèncer de la necessitat de preparar aquesta conferència, de fer partícips a tots dels seus objectius, donant cobertura i obrint el debat d’una economia verda en set grans problemes: ocupació, energia, ciutats sostenibles, seguretat alimentaria, agricultura sostenible, aigua, oceans i els desastres naturals.

El compromís de la Fundació Roger Torné per difondre i divulgar les conseqüències de la contaminació ambiental en la salut i en especial en la salut infantil, així com en la possibilitat de la seva prevenció, la porta a fer-se ressò de la celebració d’aquesta Conferència, que planteja entre els seus objectius debatre sobre els reptes d’una economia verda. Desprès de  la seva celebració, s’analitzaran els acords i/o compromisos assolits en aquests àmbits d’interès.

Foto: ISAAC

A l’“Internacional Study Asthma and Allergy Children” (ISAAC), estudi sobre l’al·lèrgia i l’asma en el nen, al que ha participat Espanya, s’ha comprovat que al nostre país de 8 a 15 escolars de cada 100 tenen asma. Degut a aquesta alta prevalença de la malaltia, a totes les comunitats autònomes, l’administració sanitària ha promogut la creació de programes comunitaris d’atenció a l’asma, als que han participat professionals dels àmbits sanitari (metges i infermeres) i educatiu (professorat).

S’entén bé la participació de professionals sanitaris, però, i el professorat, que fa opinant en fòrums sanitaris sobre un problema mèdic i no educatiu? La realitat és que gairebé una tercera part de la vida del nen o adolescent transcorre a la seva escola o institut, on rep formació  i se socialitza juntament amb els seus iguals, d’aquí la importància de que l’escola s’impliqui en la cura del seu alumnat amb asma.

Segons les xifres aportades per l’estudi ISACC, a un centre d’ensenyament amb 1.000 estudiants al menys 100 tindran asma i els seus símptomes es poden presentar durant la jornada escolar. Però, malgrat ser tan prevalent al nostre mitjà, hi ha un gran desconeixement sobre la malaltia als centres d’ensenyament, tot i que això pot influir en l’absentisme escolar i en la qualitat de vida.

Foto: Web "Per a pares i mares"

Recentment hem publicat un treball d’investigació on han participat 3.827 estudiants, dels que 279 tenien asma, i el  seu professorat¹. En aquest estudi constatem que només el 4,7% dels alumnes asmàtics identificà els 3 símptomes principals de l’asma, sense diferencia en comparar-los amb els seus companys sense asma. Més del 97% dels professors i alumnes no va respondre correctament en ser preguntats sobre els desencadenants més importants de l’asma, i fins un 95% va ser incapaç de nombrar 2 tractaments per a prevenir-ho. Aquest desconeixement distorsiona, si no perjudica, la situació dels alumnes amb asma a les escoles.

Un altre aspecte que vam estudiar va ser la qualitat de vida dels estudiants amb asma i vam poder comprovar que es veia afectada en un grau de lleu a moderat, fet que ressalta la importància que té abordar el problema mitjançant diferents estratègies per a millorar aquesta situació. En aquest mateix estudi es revelava que la responsabilitat que s’atribuïa el professorat en el control de l’asma a l’escola era menor del que els estudiants consideraven. Aquesta diferència, a més, era molt significativa en relació a la responsabilitat que assignaven els estudiants al professorat respecte a l’ajuda que aquests havien de proporcionar al seus alumnes amb asma. A un altre estudi recent, fins un 60% del professorat d’ensenyament  secundari opinava que, en cas de símptomes greus, la seva manera d’actuar seria cridar els pares o derivar l’alumne al director de l’institut, enfront d’un 30% que intervindria en el seu auxili². Aquesta actitud del professorat representa un obstacle per a la seva participació en la cura dels seus alumnes amb asma, potser pel desconeixement que tenen de la malaltia o de les repercussions legals de la seva intervenció, o perquè no s’han definit normatives específiques per a l’asma a les escoles al nostre país.

Les activitats d’educació física poden ser el escenari on un alumne o alumna amb asma tingui una crisi d’ofegament. En aquest moment pot necessitar l’ajuda dels seus companys i professors, pel que no estan preparats, d’acord amb les nostres troballes i d’altres estudis realitzats a Espanya els darrers 5 anys.

Asma, esport i educació física

Foto: AEPap

L’asma és una malaltia que, ben controlada, no impedeix realitzar exercici físic ni participar en activitats esportives, fins i tot en aquelles de alt nivell. Hi ha exemples d’esportistes d’elit que tenen asma i participen en olimpíades. Als Jocs Olímpics de Barcelona, per citar un exemple proper, fins a un 8% dels atletes tenen asma i la seva malaltia no va ser un problema per a arribar a les més grans cotes d’èxit esportiu, com és arribar a unes olimpíades representat el seu país. Per això, tot esforç per millorar el control de l’asma repercutirà de forma positiva en la capacitat de fer exercici, i l’escola és un bon escenari per a encarar aquesta problemàtica.

Respirar®, web espanyola d’alta qualitat sobre asma amb una gran difusió a nivell internacional, presenta un decàleg de col·legis saludables per a estudiants amb asma que orienta sobre les condicions ideals que ha de tenir un col·legi que es preocupa per tenir un entorn segur i saludable per als seus estudiants asmàtics. S’ha d’agrair a la Fundació Roger Torné la seva ajuda per al rellançament d’aquesta prestigiosa web que a partir d’ara serà actualitzada per l’Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria (AEPap), agafant el testimoni del seu fundador, Carlos Díaz Vázquez. Entre d’altres qüestions, al punt 8 d’aquest decàleg s’advoca perquè els professors d’educació física:

• Coneguin bé què és la malaltia asmàtica.
•  Controlin que els nens-adolescents amb asma induït per l’exercici prenguin la seva medicació i realitzin les mesures d’higiene esportiva (preescalfament).
  • Col·laborin en evitar canvis bruscos de temperatura ambiental.
  • Impedeixin l’alumne fer esport durant una crisi.
  • Permetin als nens dutxar-se i canviar-se de roba desprès de fer gimnàstica i ofereixin  activitats  alternatives en els casos que sigui necessari.

Lògicament, tot això ha d’anar acompanyat d’un recolzament per part de la Direcció del col·legi o Institut, juntament amb d’altres mesures que ajudin a aconseguir un entorn segur, com recomana la Sociedad Española de Pneumología Pediátrica².

El nostre Grupo Educación, Salud y Asma (GESA) ha nascut amb la intenció d’aconseguir una escola saludable i ha desenvolupat un programa educatiu, batejat amb el suggerent nom d’Asma, Deporte y Salud®, per a implicar el professorat en l’adquisició de coneixements  suficients sobre l’asma com per a ensenyar-los al seu alumnat. Aquest programa incorpora una sèrie d’activitats lúdiques al llarg de tres classes que integren els estudiants asmàtics amb els seus companys que no tenen asma. A més, es demana la participació dels pares i dels metges dels alumnes amb asma i es possibilita l’aprenentatge dels professors perquè puguin assistir als seus alumnes en cas que presentin una crisi asmàtica al col·legi, gràcies a unes instruccions senzilles d’actuació en cas de símptomes. D’aquesta manera, i gràcies a l’acord de pares i metges, els quals signen un document, el professorat té menys reticències a l’hora de realitzar un tractament de primers auxilis en cas d’asma. Si això és important, no ho són menys altres avantatges que es deriven, i és que el professorat reconeix els símptomes d’asma dels seus alumnes en les seves fases inicials, com una simple tos repetitiva amb l’esforç, per exemple, i pot col·laborar amb la família informant sobre cóm es troba el o l’estudiant i la necessitat d’acudir al metge per a ajustar el tractament.

A la primera fase de l’estudi del GESA van participar 26 centres d’ensenyament secundari de Sevilla i província i es van aconseguir millorar els coneixements de l’alumnat que va participar a l’experiència. Actualment estem a una segona fase desenvolupada a col·legis d’ensenyament primari a la que hem ampliat l’experiència a tota Andalusia, amb la participació de 95 col·legis i més de 5.000 nens coordinats per metges escolars que s’han unit a aquesta iniciativa.

L’AEPap i la Fundació Roger Torné uneixen esforços amb motiu del Dia Mundial de l’Asma

Logo del Dia Mundial de l'Asma 2012

Aquest article es publica als voltants del Dia Mundial de l’Asma, que se celebra el primer dimarts de cada mes de maig (aquest any va ser el passat dia 1), amb el que es vol fer arribar missatges clars a la societat sobre la importància de tenir controlada la malaltia. La Fundació Roger Torné i l’AEPap, a la que pertanyo com a coordinador del Grup de Vies Respiratòries, han unit els seus esforços per a difondre els missatges de la Iniciativa Global per a l’asma (GINA) adreçats a les persones amb asma, que resumim aquí:

“Per a aconseguir el control de l’asma has de”:

• Tenir un tractament personalitzat per escrit per al teu asma.
• Prendre els medicaments prescrits pel teu metge.
• Conèixer i evitar els factors que poden desencadenar una crisi d’asma.
• Aprendre a reconèixer els símptomes d’una crisi d’asma.
• Conèixer el que has de fer davant una crisi d’asma.

Les activitats a l’escola del programa Asma, Deporte y Salud® pretenen aconseguir aquests mateixos objectius, responsabilitzant els estudiants amb asma de les seves autocures, que és la base per a aconseguir una vida saludable sense limitacions i amb  un alt nivell de satisfacció i realització personal.

El treball en xarxa de totes les entitats i persones relacionades amb l’asma és fonamental per arriba al màxim número de persones que poden beneficiar-se i la publicació d’aquest article a la revista Inspira® de la Fundació Roger Torné és tota una oportunitat per a aconseguir-ho. Gràcies a la Fundació Roger Torné per la seva amable invitació i per acollir el nostre escrit.

Bibliografia:

1. Praena Crespo M, Fernández Truan JC, Aquino Llinares N  et al. Situación de los conocimientos, las actitudes y la calidad de vida en asma de adolescentes y profesorado. Necesidad de educar en los centros de enseñanza. An Pediatr (Barc). 2012 Mar 30. [Epub ahead of print] .
2. López-Silvarrey Varela A. coordinador. Estudio sobre el asma en los centros escolares españoles (EACEE). 2009-2010. A Coruña. Fundación María José Jove; 2011.

◊ Manuel Praena Crespo és Doctor en Medicina, pediatra, coodinador del Grup de Vies Respiratòries de la AEPAP i del  Grup Educación Salud y Asma (GESA) i professor de Pediatria de la Universitat de Sevilla. Va oferir a Barcelona la conferència “Podem evitar les malalties respiratòries dels nostres fills?” organitzada per la Fundació Roger Torné en col·laboració amb la Fundació “la Caixa” i va participar en la xerra-col·loqui “Salut Infantil i Medi ambient: coneixem les claus d’aquesta relació?” a la presentació de la guia “Salud infantil y medio ambiente. Una relación de por vida”, en la qual també ha participat. És membre del Consell Assessor de la Fundació Roger Torné.

La web Respirar la va fundar fa més de deu anys el doctor Carlos Díaz Vázquez, i el seu rigor l’ha convertida en la més important sobre aquest tema en espanyol, amb un alt reconeixement internacional i centenars de milers de visites de tot el món. Fins i tot compta a l’acreditació del projecte WMC de webs mèdiques de qualitat. En els últims mesos, però, s’havia quedat sense actualitzar per manca de finançament. Ara aquest acord permetrà que sigui la pròpia AEPAP la que es faci càrrec dels continguts, tant del manteniment dels ja existents com d’incoporar-ne de nous.

Web Respirar

Entre altres coses, s’hi afegiran més continguts sobre la relació entre el medi ambient i la salut infantil, segons ens explica el doctor Manuel Praena, coordinador del grup de vies respiratòries d’AEPAP. D’aquesta manera se sumen esforços per donar a conèixer el màxim d’informació sobre la salut respiratòria infantil: la part mèdica i la relacionada amb els factors ambientals que hi influeixen, i que són als que s’hi dedica la Fundació Roger Torné. Soledad Román, directora general de la Fundació Roger Torné, destaca la importància de crear aliances amb els professionals de la salut infantil, i encara més en un moment tan delicat com el que afronta ara mateix el sector públic. “Cal ajudar els professionals en la seva tasca, i al mateix temps aquesta col·laboració ens permetrà sensibilitzar aquest col·lectiu dels aspectes mediambientals a l’hora de fer els diagnòstics”.

La web Respirar s’adreça a dos públics ben diferents: els professionals de salut i les famílies. La part més tècnica inclou recursos educatius per a pediatres, els resultats de les investigacions més recents sobre l’asma i altres afeccions, i és un punt de trobada per als especialistes en la matèria. La part per al públic general exposa, amb una terminologia perfectament comprensible per als pacients i els seus familiars, tota la informació sobre com és i com es pot conviure amb l’asma: des d’un diccionari de terminologia relacionada a una descripció dels diversos tipus d’inhaladors, o com reconèixer els desencadenants. Tot de manera gratuïta i amb el màxim rigor científic. “Tot els continguts són contrastats, basats en les investigacions, no s’hi inclouen opinions”, especifica Praena. “I això és el que li ha donat tant de renom a tot el món”.

Tota aquesta informació, a més, s’hi ofereix amb una finalitat plenament educativa, i amb un enfocament optimista: “l’objectiu és fer veure les persones que pateixen asma que poden prendre el control de les seves vides, i que hi ha tot un seguit de conductes saludables que els poden ajudar a millorar la qualitat de vida. Per exemple, s’ha d’explicar la importància de fer esport, i que es pot arribar fins i tot a fer esport d’alta competició, com ho mostra el cas de Miguel Induráin, o el fet que el 8% dels atletes que van participar als Jocs Olímpics de Barcelona tenien asma”, afirma el doctor.

Aquest és també el plantejament de la Fundació Roger Torné. “No ens centrem en el punt de vista de la malaltia, sinó en el de la salut”, diu Soledad Román. “La gent ha de ser conscient que les nostres conductes influeixen en la nostra salut, i en la dels nostres fills i filles, i que el 30% de les malalties són evitables. I per això cal proporcionar informació de qualitat, cal parlar sobre la prevenció i sobre com mantenir un bon nivell de salut, aquest és el nostre objectiu”.

Guia "Asma i infància" editada per l'Hospital de Donostia disponible a la web de Respirar

Per altra banda, l’enfocament de la web Respirar complementa perfectament l’altre projecte online que la Fundació Roger Torné dedica a les famílies: Per a pares i mares, que tot i que en un inici s’ha centrat en la salut respiratòria infantil, ara s’amplia a tota la salut infantil i la relació amb el medi ambient, i compta amb un equip mèdic per respondre les consultes o dubtes que les famílies encara tenen després de la visita mèdica. Respirar, per contra, recull una gran quantitat d’informació, però bàsicament centrada en l’asma.

El doctor Praena es mostra especialment satisfet d’haver pogut aconseguir el suport de la Fundació Roger Torné no només perquè compateixen interessos, sinó pel fet que es tracta d’una entitat sense ànim de lucre. “Des d’un punt de vista estratègic, totes dues entitats perseguim millorar la salut respiratòria infantil. I el fet que sigui un ens independent, sense cap relació amb la indústria farmacèutica, ens garanteix una llibertat total a l’hora de fer els continguts de la web”. La Fundació Roger Torné, a més, amplia amb aquest acord el seu ventall de col·laboracions amb els professionals de la salut, que fins ara es concretava en el suport a diverses investigacions i la celebració d’unes jornades anuals sobre salut infantil i medi ambient. “Amb totes aquestes accions volem també ajudar a generar xarxes entre els diversos professionals que s’hi dediquen a aquest tema”, afirma Román, “és molt important crear aquestes relacions, perquè tots tenim un objectiu comú, però sols no podem”.

Logo "Per a pares i mares"

Fa ja dos anys que la Fundació Roger Torné va posar en marxa, amb motiu del Dia Mundial de l’Asma 2010, la web Per a pares i mares sobre salut respiratòria infantil.

El projecte es va iniciar aproximadament un any abans, quan a la Fundació vam observar la manca d’informació i la necessitat de continguts de qualitat que tenien les famílies sobre les malalties respiratòries dels seus fills i filles, els tractaments, formes de diagnòstic, etc.

En primer lloc, l’equip de la Fundació va iniciar una exploració sobre les diferents opcions que oferia Internet i va ser llavors quan vam descobrir que no existia una web de consulta específica sobre salut respiratòria infantil a tota Europa, malgrat l’alarmant creixement de la prevalença d’asma i malalties respiratòries entre els nens i nenes de tot el món. Aquesta  dada va acabar de convèncer la Fundació de que era necessari posar a disposició de les famílies informació de qualitat sobre aquests temes, elaborada per professionals de la salut, però expressada en un llenguatge divulgatiu i a l’abast de qualsevol  persona interessada. El següent pas va ser involucrar a un excel·lent equip de professionals mèdics per a elaborar els continguts “ad hoc”, tots ells amb un compromís profesional amb la a sanitat pública.

“L’equip mèdic de Para pares i mares que va elaborar inicialment els continguts “ad hoc”, té un compromís professional amb la sanitat pública”

Doctora Herminia Villena

Dos anys després, amb motiu del Dia Mundial de l’Asma 2012, hem volgut reunir a alguns membres de l‘equip mèdic per tornar a qüestionar-nos si una web com Per a pares i mares té sentit actualment, si paga la pena seguir alimentant-la d’informació o si, pel contrari, existeix un excés d’informació rigorosa i fiable a l’abast dels usuaris interessats com, de vegades, sembla apuntar-se des dels mitjans quan es parla de l’“Era de la informació”.

Manca o excés d’informació?

Per a la doctora Herminia Villena la resposta és clara: “Sí, hi ha un excés d’informació. El problema és que no sempre és rigorosa i contrastada i, el que és pitjor, és difícil per a les persones en general saber quina font és fiable”. Per això, en la seva opinió, Per a pares i mares és útil, ja que es tracta d’informació accessible, fiable i rigorosa, a més d’estar expressada en un llenguatge divulgatiu i comprensible. Les doctores Sandra González i Esther Martín afegeixen que Per a pares i mares permet donar una informació actualitzada i que s’ajusti als darrers avenços científics, perquè la Medicina no és una ciència inamovible. Les tres doctores coincideixen a assenyalar que, sovint, la informació de qualitat avalada científicament se sol presentar en un llenguatge o format massa tècnics per a ser entesos  pel públic en general i estar molt orientada als professionals sanitaris, pel que un enfocament divulgatiu pot ser molt útil per a les famílies.

“A més crec que és important recalcar que darrera d’aquest projecte no existeix finançament que pugui generar un biaix en la informació facilitada”, assenyala González. Recordem que Per a pares i mares està íntegrament finançat per la Fundació Roger Torné amb l’objectiu de complementar la seva tasca de difusió respecte a la importància de la salut respiratòria infantil i de la incidència sobre aquesta dels factors mediambientals.

Hem de protegir-nos d’informació no contrastada o poc científica?

Doctora Sandra González

“És molt fàcil caure en el pànic quan es tracta de problemes de salut dels nostres fills. De fet, ens passa als propis professionals quan exercim el paper de pares o mares. La recerca d’informació no és dolenta, tot el contrari. El risc està en buscar el que volem que ens diguin. I aquí és on s’aprofiten molts oportunistes”, comenta la Dra. Sandra González. “Efectivament”, afegeix Villena, “ens trobem casos on les persones obtenen informació errònia o fins i tot perillosa per a la seva salut, casos de productes ‘miraculosos’ o persones que apliquen teràpies alternatives o ‘remeis de l’avia’ sense tenir la formació oportuna. En aquest casos és molt important que el pediatra infongui als pares confiança i comprensió, que els transmeti que entén la seva situació i que pugui fins i tot recomanar-los llocs on obtenir informació de qualitat, com Per a pares i mares. Per a la doctora Martín, “resulta de vital importància que la informació proporcionada a les famílies estigui basada en estudis de qualitat”.

La tasca de l’equip mèdic i el sentit del consultori

Per això, és essencial que les famílies puguin recórrer a fonts – d’Internet o de qualsevol altre tipus- en les quals sigui fàcilment visible que la informació estigui suportada per professionals i fonts fiables’, comenta la Dra. González. Està d’acord Esther Martín, que assegura que ‘un equip mèdic recognoscible aporta gran valor al projecte ja que assegura el rigor científic dels continguts i transmet credibilitat als usuaris’.

“Per a pares i mares està avalat per dos codis ètics de conducta internacionalment coneguts, el HON Code i el Col·legi de Metges de Barcelona, que es revaliden anualment, el qual assegura la qualitat, fiabilitat i actualitat dels seus continguts.”

Però a més, Per pares i mares està avalada per dos codis ètics de conducta internacionalment coneguts, el HON Code i el del Col·legi de Metges de Barcelona, que es revaliden cada any; el qual assegura la qualitat la fiabilitat i l’actualitat dels seus continguts.

Per a pares i mares no és un consultori individualitzat, no substitueix la visita al metge, per la qual cosa els pares i mares no podran aclarir dubtes específics del tractament i/o diagnòstic dels seus fills però si que poden informar-se sobre coneixements genèrics sobre salut infantil. ‘Existeixen una sèrie de consultes que es repeteixen amb freqüència i la resposta dels quals pot ser d’alguna manera ‘generalitzada’, perquè no depenen tant de factors individuals o de situacions concretes. Per tant, la resposta a un problema determinat pot ajudar altres persones a orientar problemes similars en contextos diferents’, ens explica Martín. La doctora Villena afegeix que, fins i tot en el cas que la consulta amb el pediatra hagi tingut lloc de manera tranquil·la i amb temps suficient, el qual avui dia es pot considerar una utopia, sempre sorgeixen dubtes en el curs del tractament d’una malaltia o preguntes sobre la seva evolució… I, a més a més, moltes vegades pensem que el nostre cas és l’únic i ens reconforta o treu de dubtes veure’l reflectit’.

“Un equip mèdic recognoscible aporta gran valor al projecte ja que assegura el rigor científic dels continguts i transmet credibilitat als usuaris”

El fàcil accés a la informació es correspon amb una societat correctament informada?

Doctora Esther Martín

Les tres doctores de l’equip mèdic de Per a pares i mares consideren que la salut és una responsabilitat compartida i assenyalen que la funció del professional sanitari és salvaguardar i ajudar a mantenir la salut, però en última instància és una responsabilitat en part controlable per nosaltres, a través dels nostres hàbits i conductes i, a més, en paraules de la Dra. Villena, ‘els tractaments els ha de proposar el professional sanitari, però han d’ésser acceptats pel pacient.

‘Per a pares i mares està avalat per dos codis ètics de conducta internacionalment coneguts, el HON Code i el Col·legi de Metges de Barcelona, que es revaliden anualment, el qual assegura la qualitat, fiabilitat i actualitat dels seus continguts.’

L’asma, la bronquitis, les malalties respiratòries i les al·lèrgies en general estan cada vegada més esteses i existeix molta investigació centrada en elles. Tanmateix, les doctores membres de l’equip mèdic de Per a pares i mares assenyalen que aquesta situació no es correspon amb una societat ben informada. En l’opinió de la Dra. Villena, la informació es difon en funció de les notícies i novetats que apareixen als mitjans de comunicació. ‘Existeix molt interès’, afirma, ‘però en general la gent està mal informada, sobretot pel que fa a prevenció’. Per exemple, se sol parlar d’asma i al·lèrgies quan arriba la primavera i ja és tard per prevenir. La doctora Martín assenyala que existeix una absència d’estratègies de salut apropiades per difondre la informació adequadament, a banda que existeix un important desajustament entre la investigació relacionada amb malalties respiratòries cròniques i el coneixement que en té la població.

Web "Per a pares i mares"

A la Fundació Roger Torné, pensem que Per a pares i mares és un projecte útil i necessari per la societat. Prova d’això són les consultes, cada cop més freqüents, que realitzen pares i mares interessats en ampliar la informació que obtenen a la consulta del pediatra, sobre la forma de protegir la salut dels seus fills i filles. Tanmateix, hem volgut donar veu a l’equip de professionals mèdics que asseguren la qualitat i rigor dels continguts, així com l’experiència necessària per entendre la preocupació i els problemes amb els quals s’enfronten pares i mares, perquè ens donin la seva opinió com a professionals que també atenen pacients als centres de salut, sobre la utilitat i vigència d’aquest projecte. Després d’escoltar les doctores, no tenim dubte que existeix aquesta necessitat a la societat i aquesta setmana en què es celebra el Dia Mundial de l’Asma, reprenem amb més força si és possible el compromís de donar a Per a pares i mares cada cop més visibilitat a través dels mitjans que tenim al nostre abast; en aquesta missió compartida que consisteix en protegir la salut infantil. T’uneixes a nosaltres?

Foto: Exposició Aire

Els fetus i els nens petits són especialment vulnerables a la contaminació ambiental degut a la immaduresa  del seu organisme i a diferències en l’exposició. En el cas concret de la contaminació de l’aire, cada vegada hi ha més estudis científics que relacionen diversos problemes en la salut respiratòria (infeccions respiratòries, tos persistent, sibilants o pitos, asma, etc.) amb estar en contacte durant l’etapa prenatal i la primera infància amb contaminants atmosfèrics. A més, aquests problemes poden tenir conseqüències en la salut respiratòria també en edats posteriors.

Les malalties al·lèrgiques i respiratòries representen un problema de salut mundial que ha anat augmentant en la seva prevalença i gravetat. Les seves causes no es coneixen amb exactitud, tot i que es presumeix que els factors ambientals en la concepció i durant la vida prenatal i post natal tenen un paper fonamental en el seu desenvolupament, a més de la genètica. En l’actualitat els estudis epidemiològics de cohorts de nens i nenes que es van seguint al llarg del temps es consideren els més adients per a poder estudiar les conseqüències dels contaminants ambientals en la salut. I fins ara són pocs els realitzats amb aquestes característiques.

El projecte INMA (Infancia y Medio Ambiente), el primer a Espanya

El projecte multicèntric INMA avalua l’exposició a diversos contaminants ambientals, tòxics i salut infantil des de l’embaràs. El seu objectiu és estudiar l’efecte dels contaminants ambientals més importants en l’aire, l’aigua i en els aliments, així com el paper de la dieta durant l’embaràs i l’inici de la vida, sobre la salut y el desenvolupament fetal i infantil. Per a això ha utilitzat una metodologia comuna, i ha seguit longitudinalment a un número aproximat de 4000 parells dones-nens/es.

Logo Proyecto INMA

El projecte INMA es composa de 7 cohorts, 3 existents abans de la creació de la xarxa INMA (Flix-Ribera d’Ebre, Granada i Menorca) i 4 creades de nou (València, Sabadell, Astúries i Guipúscoa).

El començament de l’estudi va ser l’any 2003, tot i que algunes cohorts ja existien en aquest moment inicial, pel que el reclutament de les dones per a constituir les cohorts ha tingut diferents períodes i tipus de reclutament. A les quatre cohorts noves, el reclutament va tenir lloc durant la primera visita prenatal a l’hospital públic de referència o al centre de salut de la zona on es proposava la participació a aquelles dones que complien els criteris d’inclusió de l’estudi.

Les dones van ser seguides en diferents moments al llarg del seu embaràs, i quan van donar a llum, es va començar el seguiment dels seus fills i filles des del naixement fins l’actualitat, moment on tenen entre 4 i 7 anys a les cohorts de nou i entre 11 i 15 a les antigues.

Nivells de exposició individual a contaminació atmosfèrica

Per a poder avaluar de forma fiable els riscs per a la salut és important disposar d’una mesura fidedigna d’exposició als contaminants. Per al cas concret de la contaminació atmosfèrica, es va desenvolupar un protocol de medició partint de l’idea de que s’està exposat quan un contaminant entra en contacte amb la superfície del cos humà (tracte respiratori o pell) i durant un període de temps determinat (hores, dies, mesos, etc.),  per tant s’havia d’avaluar mesurant la qualitat de l’aire el més a prop possible de la persona i tenint en compte el seu estil de vida. I aquests mesuraments que fossin en els períodes crítics per al desenvolupament, embaràs i primera infància.

Captador embarazada

El treball es va completar amb tres formes de medició dels contaminants, en primer lloc la personal (cada dona embarassada portava un mesurador a l’alçada del pit i a casa seva tenien col·locat un dins i un altre a fora) que tenia en compte les activitats realitzades i el temps dedicat a elles, el que es denomina patrons de temps activitat. Aquests mesuraments només es van poder fer en un grup de dones a cada cohort perquè el cost és molt elevat. La segona aproximació que es va fer va ser aconseguir un nivell de contaminació a la residència de cadascuna de les embarassades mitjançant la col·locació de mostrejadors en una trama regular (500 metres, 1 km i 2 km) sobre la superfície de l’àrea d’estudi, i després, amb models matemàtics es va predir un nivell de contaminació per a tota la superfície i per tant per a les cases de les dones. I per últim, i en tercer lloc, vam realitzar mesuraments el primer any de vida dins i fora de les cases. Aquest mesurament tampoc pot fer-se a totes les cases, només en 352 famílies de València, però també representen una medició molt pròxima a l’aire que respiren els nens i nenes, donat que durant els primers mesos de vida la major part del temps la passen a casa.

Al projecte INMA, els contaminants que es van mesurar van ser diòxid de nitrogen (NO2), les fonts d’emissió més freqüents del qual són el transport, la calefacció i la generació d’energia. I els compostos orgànics volàtils (benzè, toluè, etilbenzè, o-xilè i m,p-xilè -BTEX-) que procedeixen de derivats del petroli. A més, en realitzar qüestionaris conjuntament als mesuraments, també hem obtingut informació sociodemogràfica, d’estils de vida i de característiques ambientals dels seus llocs de residència, que ens ha permès estudiar els factors que més determinen els nivells mesurats.

En qualsevol cas, de les tres formes que mesurem vam poder aconseguir concentracions del contaminant  més properes a les persones que aquelles de les que es disposa a partir dels sistemes de control que gestionen les administracions encarregades de la vigilància de la qualitat de l’aire, ja que pel limitat número de punts en els que es mostreja es disposa d’una aproximació als nivells mitjans a les ciutats però no són adients per a estimar l’exposició a nivell individual. D’altra banda, aquests sistemes no disposen de captadors en poblacions mitjanes o petites, com la majoria de les que formen part de l’estudi INMA.

Com a resultat dels mesuraments, vam saber que una proporció important de nens i nenes, tant en l’etapa prenatal com post natal, han estat exposats a nivells de contaminació atmosfèrica considerats no segurs per a la salut segons la normativa europea (40 µg/m³).

Quines condicions de l’habitatge ens fan respirar més contaminants atmosfèrics?

Aire interior

Segons vam obtenir al nostre estudi, els nens i nenes que suporten una major exposició a la contaminació per NO2 a l’exterior són els que vivien a les zones més urbanitzades i amb una més gran densitat de trànsit. Aquests nivells són superiors als que es troben a l’interior de la casa, on tenir aparells que funcionen amb gas (cuina i escalfador d’aigua), alguns factors socials como el país d’origen i el menor nivell educatiu de la mare, i així com trobar-se als mesos més freds, s’associa amb les concentracions més altes.

D’altra banda, a l’interior de les cases d’aquells nens i nenes on hem trobat nivells d’exposició més alts s’havia pintat durant l’últim any, no eren apartaments, ni tenien aire condicionat, i les mares eren estrangeres. Aquests nivells van ser superiors als exteriors, on la concentració es va relacionar amb que l’habitatge estigués ubicat en una zona urbana o metropolitana, dins del nucli urbà, o que tingués més d’un pis d’altura.

En resum, els nivells exteriors més alts de NO₂ es van trobar a la ciutat i els més alts de BTEX a l’interior de les cases dels municipis més petits, característics de zones rurals.

D’altra banda, és ben sabut que una de las fonts principals de contaminació a l’interior dels edificis és el consum de tabac. En el cas dels nens, la font més important d’aquesta exposició es deu al consum per part dels pares a casa, especialment ara que és prohibit fumar en espais públics.

Problemes respiratoris el primer any de vida i exposició a contaminació atmosfèrica

Foto: Revista "Asma y Educación" (SENP)

Les infeccions respiratòries de vies baixes (IRVB), són un dels principals motius de consulta mèdica a la primera infància. Segons les dades que vam obtenir, durant el primer any el 30,40% dels nens i nenes van tenir alguna IRVB, concretament van patir bronquiolitis el 23,01%, bronquitis un 11,93% i pneumònia l’1,42%), i van presentar també els següents símptomes: un 26,14%  sibilàncies i un 6,25% tos persistent.

En analitzar la possible relació amb els nivells de contaminació que havíem mesurat, observem un augment del 40% en la incidència acumulada de tos persistent durant el primer any de vida per cada augment de 10  µg/m³ de NO2 mesurat a l’exterior de la casa a l’any d’edat. I també es va trobar un patró d’associació amb la bronquiolitis, bronquitis i tos persistent en diferents períodes prenatals, tot  i que aquestes troballes no eren estadísticament significatives.

Aquests resultats, ens porten a pensar que les accions que aconseguissin rebaixar els nivells de contaminació atmosfèrica ajudarien a reduir el risc de malalties respiratòries en la primera infància.

Què fer perquè es redueixi el risc de la contaminació atmosfèrica?

En primer lloc ser conscients dels vincles que existeixen entre els riscos mediambientals i la salut. La protecció del medi ambient també protegeix la nostra salut i la de les generacions futures.

És necessari el recolzament a polítiques ambientals que implementen mesures per a reduir les emissions dels contaminants atmosfèrics.

• Respecte a les fonts en ambient exterior, són importants tres aspectes principalment: el transport, l’urbanisme i el sector energètic. Pel que fa al transport, sembla que les mesures prioritàries serien aquelles no tecnològiques, és a dir la reducció de la densitat de vehicles, i especialment els de passatgers diesel. Això es podria aconseguir per exemple, mitjançant restriccions temporals de volum i densitat del trànsit, amb limitacions de la velocitat de circulació, optimitzant el flux de trànsit, establint  carrils bus, vehicles d’alta ocupació, i la millora del transport públic, entre d’altres. Tot i que també les mesures tecnològiques (filtres, etc.) s’haurien d’usar de forma addicional.

• En referència a l’urbanisme, s’hauria de basar en una ordenació del territori amb criteris de mobilitat, emissions i qualitat de l’aire. Per exemple, l’establiment de zones de vianants o de trànsit  restringit, ubicació de col·legis, escoles, instituts, centres d’oci, habitatges, etc., allunyats de les vies de trànsit intens, crear infraestructures de transport públic en paral·lel al creixement urbà, etc.

• I en relació a la reducció de les fonts interiors cal esmentar que s’ha beneficiat de forma important pel control del tabac en llocs públics, però que altres aspectes com el disseny dels edificis (materials saludables, aïllaments, ventilació, etc.) o l’ús d’aparells eficients s’han de tenir en compte.

I fixar-nos en els nostres estils de vida, el tabac, el transport que utilitzem, l’energia que consumim, els llocs que freqüentem, etc.,  també determinen la nostra exposició a la contaminació atmosfèrica.

◊ Ana Esplugues Cebrián és Tècnic Recerca del CIBERESP (Centro de Investigación Biomédica en Red de Epidemiología y Salud Pública). Doctora en Salut Pública 2011. Diplomada en Infermeria i Llicenciada en Antropologia Social i Cultural. Ha treballat des de l’any 2003 en el projecte INMA (Infancia y Medio Ambiente), inicialment realitzant treball de camp i posteriorment participant en la producció científica. En l’actualitat ha participat en la publicació de 17 articles científics i 59 comunicacions a congressos nacionals i internacionals. La principal línea de recerca és contaminació atmosfèrica i salut respiratòria.

Parada de Sant Jordi de la Fundació Roger Torné

És difícil per qui no hagi visitat Barcelona en un dia de sant Jordi fer-se una idea del que aquesta festivitat significa per la ciutat. I he dit festivitat, quan no és un terme totalment exacte, ja que Sant Jordi no és festa oficial a Catalunya, però sí que és una jornada laborable que es viu de manera festiva, amb una intensitat que jo diria que supera la d’altres festes oficials de la Comunitat. Milers d’estudiants (de totes les edats), parelles i famílies surten al carrer i van al centre de la ciutat a la recerca d’una rosa i un llibre que després regalaran a la persona escollida. I el dilluns, Barcelona va tornar a ser una festa, majoritària i inequívocament popular, que ni tan sols les retallades amb tot el seu malestruc van aconseguir ofegar.

La Fundació Roger Torné, per primera vegada, va participar a la festivitat de Sant Jordi, sumant-se als centenars de paradetes que van inundar el centre de Barcelona. Les nostres roses blanques, vermelles, blaves i multicolors, es van acabar a primera hora de la tarda i encara que no vam poder presentar el tercer conte de la Col·lecció Mapendo, “Em dic Aigua”, Mabel Piérola (inesgotable i generosa Mabel), va saludar i firmar exemplars dels seus altres contes. Quan al final de la jornada vam tornar a casa, estàvem esgotats, però també satisfets d’haver pogut entregar informació a desenes de famílies les quals, en alguns casos, ens van fer partíceps de les seves preocupacions.

A tots ells, als que ens van visitar, als que van acceptar gustosos rebre informació, als que es van fotografiar amb les nostres bruixetes, als que van comprar flors i llibres, a tots els que ens van ajudar a fer possible que la Fundació Roger Torné participés de l’alegria que, per un dia, es va viure al carrer, gràcies. Guardem un record inoblidable.

I ara, sense treva, ens preparem per inundar les xarxes d’informació sobre l’asma, ja que l’Inspira de maig comptarà amb nombroses firmes convidades que, des de diferents perspectives i angles (l’escola, la contaminació, la sostenibilitat i el tabac) abordaran factors que incideixen en una dolència que afecta entre el 8 i el 15 de cada 100 escolars del nostre país. No és un tema menor. A la campanya de sensibilització de 2012, tenim el privilegi de comptar amb la col·laboració de l’AEPap (Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria), una organització compromesa amb la salut infantil que treballa amb la Fundació Roger Torné per oferir a les famílies una informació seriosa i rigorosa, sense alarmismes innecessaris, sobre com prevenir i controlar l’asma.

Estic convençuda que les reflexions i informacions que trobaran a les nostres pàgines virtuals no els decebran. Els esperem.