Héctor Gravina

Héctor Gravina ha estat vinculat al moviment ecologista des de fa gairebé 30 anys, és responsable de tòxics de l’ONG Alternativa Verda i expert en alimentació i agricultura ecològica. Recentment ha estat autor d’un article sobre el desafiament que suposen les noves tecnologies alimentàries, dins la publicació “Contaminants emergents”de la Diputació de Barcelona, en el que hi planteja els problemes que es deriven del marc regulador actual de les substàncies químiques, i la possibilitat de funcionar d’una altra manera més segura. De tot això hem parlat amb ell, per saber-ne més sobre els anomenats ‘paradigma del risc’ i el ‘principi de precaució’.

“El sistema productivista dels aliments afecta la qualitat del que mengem”, ens explica. “I no només pel que fa al gust, també respecte a les qualitats de nutrició”. Això, en part, a causa de l’alteració dels ritmes de creixement: fer que un pollastre estigui llest per al consum en 55 dies, en lloc dels vuit mesos que hi triga un de corral, per posar un exemple. I també per l’aplicació de substàncies químiques i de noves maneres de produir, des dels pesticides a la modificació genètica (aliments transgènics) o la nanotecnologia.

El ‘paradigma del risc’

Com a base de tot això, cal entendre com s’autoritzen les substàncies químiques –més de 70.000 en total, segons s’estima- quan es llancen al mercat: tant la regulació de la seguretat alimentària com de la contaminació ambiental es basen, des dels anys 70, en l’anomenat ‘paradigma del risc’. Com que el risc zero és impossible de provar, el que es fan són uns estudis per mirar de determinar la probabilitat d’efectes secundaris negatius, i sobre això, les autoritats estableixen si es poden comercialitzar o no, en quines dosis es poden administrar i com s’han de tractar per ser ‘acceptables’. “El problema”, en paraules d’Héctor Gravina, “és que aquestes anàlisis es fan buscant uns certs efectes concrets, i no es té en compte que n’hi poden haver d’altres. Tampoc no queda clar amb certesa què pot passar en exposicions acumulades al llarg del temps, ni què passa quan es combinen unes substàncies químiques amb unes altres. A més, bona part de les proves es fan amb ratolins, i això no assegura que el comportament hagi de ser exactament igual en les persones: una substància pot resultar innòcua en animals però no en éssers humans. I les anàlisis les fan les pròpies empreses productores, i les característiques de les noves substàncies no es fan públiques, perquè són secret comercial”. Tot i això, aquestes són les proves en les que es basen les autoritzacions, ens diu.

És a dir, que en el fons, es pressuposa que tota substància química és ‘innocent’ mentre no es pugui demostrar el contrari. “La presumpció d’innocència”, diu Gravina, “és un principi jurídic que s’aplica a les persones, però no es pot extrapolar mecànicament als productes, no es pot aplicar a les substàncies químiques”. Amb aquest funcionament “la societat és la que està patint les conseqüències, som nosaltres els que servim per comprovar si les substàncies tenen efectes nocius o no, i quan ho veiem, ja és massa tard”. I això és així perquè “ens plantegem fins a quina quantitat de dany és segur, en lloc de preguntar-nos quin seria el menor dany possible”.

El ‘principi de precaució’

Foto: Ecoactualidad.com

Héctor Gravina, davant aquesta situació, planteja la possibilitat d’una altra manera de funcionar basada en el ‘principi de precaució’. Que, de fet, ja es recull en el Tractat de Maastrich de 1992, però que no s’està aplicant com es preveia, segons ens diu. “El principi de precaució és, simplement, prevenir abans de curar. És a dir, si un producte o una substància presenta dubtes raonables sobre la seva seguretat, no es posa en el mercat. Cal plantejar-se si la substància en qüestió és realment necessària, si hi ha alternatives més segures, i si les conseqüències que pot comportar compensa els avantatges que proporciona. I no llançar-la fins que es pugui demostrar que no causarà cap perill seriós”. En el fons, es tracta d’aplicar criteris més estrictes, com ja es fa en l’àmbit farmacèutic, a tot tipus de substàncies químiques que “no ho oblidem, estan presents a tot arreu, des dels aliments a la roba, passant pels biberons o l’asfalt de les carreteres”.

Això és el que, segons Gravina, caldria haver fet per exemple amb els organismes modificats genèticament (els anomenats ‘aliments transgènics’), que tot i l’oposició de bona part de la població europea, han estat autoritzats. “I encara sabem molt poc dels efectes que poden tenir. I el problema és que, si es demostra que són nocius, serà molt tard per aturar-los”, afirma.

Minimitzar l’exposició a les substàncies químiques

Per a aconseguir aquest canvi de funcionament, diu l’ecologista, “cal un canvi social, un canvi de mentalitat global, que inclou deixar de pensar en el creixement continuat com l’única manera de viure; hem de veure que amb menys potser estem més bé, i ser conscients del límits de la natura i com ens afecta la salut. No serà fàcil ni ràpid, però crec que els moviments socials de l’any passat a tot el món comencen a mostrar que ens encaminem cap a això, cap a aquesta transformació profunda”.

Guia "Sense lloc on amagar-nos"

Mentrestant, a més, podem mirar de reduir la nostra exposició, i la dels més petits, a algunes substàncies químiques, sobretot pel que fa a l’alimentació. “La clau és una vida més simple. Abaixar el ritme i tornar a dedicar-hi temps a cuinar productes de temporada comprats al mercat, si pot ser d’agricultura ecològica i de producció local, i deixar de banda els productes congelats i precuinats”. Hi ha moltes més idees a la guia ‘Sense lloc on amagar-nos’, editada per l’ONG Alternativa Verda i que recull exemples també pel que fa a la cosmètica i els productes de neteja, com ara substituir els xampús per infusions d’algunes plantes, o usar vinagre o llimona per traure taques. En molts casos les alternatives són fàcils i, sovint, més barates. No costa res provar-ho.

La informació és imprescindible per a les famílies, perquè comprenguin en tota la seva extensió la influència que tenen ells en la salut dels seus fills, en relació amb el medi ambient, però la informació també és necessària per als professionals del sector de la salut, especialment metges i pediatres, perquè preguin en consideració els factors ambientals  com un element més a l’hora de diagnosticar determinades patologies, com pot ser l’asma.

La Fundació Roger Torné no té dubtes sobre l’important paper que juguen els pediatres i infermeres pediàtriques a l’hora de conscienciar les famílies de la importància dels hàbits en relació amb el medi ambient.  Amb l’objectiu de posar a disposició dels professionals del sector de la salut dues perspectives sobre la influència del medi ambient en la salut infantil hem celebrat aquesta Jornada sobre salut infantil i medi ambient, que a la seva tercera edició ha comptat amb la participació de la Fundació “la Caixa” i l’Asociación Española de Pediatra de Atención Primaria (AEPap).

Tots els que diem estar involucrats en pro de la salut infantil tenim una responsabilitat: la d’informar amb rugositat sense alarmismes innecessaris, oferint alternatives positives a les famílies. I amb aquest objectiu, la informació rigorosa, que és més aviat un compromís, inicia Inspira el primer número d’aquest any 2012 ple de incerteses i en el que, possiblement, la paraula retallades és la més escoltada i llegida als mitjans de comunicació.

La prevenció no té perquè anar lligada a un increment de la despesa, pot suposar en molts casos  un canvi d’hàbits, com es posa de manifest a l’article “L’aire interior de les llars i els seus efectes sobre la salut infantil”, on s’analitza extensament el primer ambient on vivim en néixer,  el de les nostres llars.  Passem la major part de la nostra vida a l’interior i la nostra salut, i molt especialment la dels nostres fills, es veu influenciada per la qualitat del seu aire. I a més, dos pediatres, la Dra. Villena i el Dr. Praena aborden l’asma i la influència dels factors ambientals en la salut, respectivament, de forma amena i pràctica. En suma, en aquest primer Inspira de 2012 trobaran una informació seriosa, exhaustiva i rigorosa sobre què influeix i què podem fer per a prevenir la salut dels nostres fills i filles, què és, al final, el que ens importa a tots.

Aquí venen a aprendre teatre, música, dansa i fins i tot cinema, però sobretot, a saber què és formar part d’un equip, a respirar un clima de convivència i integració, i a desenvolupar una sensibilitat estètica i cultural.

Obert a tothom

El projecte es va posar en marxa el gener de 2005 amb una dotzena d’inscrits i als espais cedits per un institut del barri, després de dos anys buscant el suport necessari per poder començar. La idea era poder arribar, sobretot, als nens o nenes amb menys possibilitats de participar en activitats extraescolars, i per això les fundadores –tres mestres de música, a través de la Fundació Privada l’ARC- es van posar en contacte amb els diversos casals i escoles públiques de la zona. Ara, set anys més tard, tenen 230 alumnes, d’entre 4 i 20 anys, i encara estan disposades a créixer més.

Des de finals de 2009 compten amb un nou centre de 300 metres quadrats, amb quatre aules ben equipades, gràcies al suport dels regidors del districte, i això els ha facilitat donar cabuda a l’augment de la demanda. Perquè el boca-orella, i internet, han ajudat a difondre un projecte al que també s’hi han sumat nens i nenes dels barris propers i de famílies amb més recursos. “Però tenim clar que la nostra prioritat és no deixar mai sense plaça aquells nens o nenes que no compten amb altres opcions per fer aquestes activitats”, ens aclareix Àngels Roger. Entre els participants hi ha també infants de centres d’acollida, i acaben d’estrenar un grup de percussió amb nens amb discapacitat.

Des del principi van voler anar més enllà d’una escola de música convencional i per això el plantejament és molt més flexible, i sense la pressió per arribar a un determinat nivell. De fet, el més important és el treball en equip. Sense deixar de banda la qualitat de l’ensenyament, la idea bàsica és no deixar fora ningú: “Si ve un nen nou, tingui o no tingui ritme, se l’ha d’integrar com sigui. Els professors estan sensibilitzats perquè sigui així, per buscar que cada infant pugui fer en funció de les seves capacitats, però sense deixar de formar part del conjunt. El més important no és que el resultat sigui espectacular, sinó que cada nen o nena hi pugui participar”, afirma l’Àngels.

Recompensa dins i fora del centre

L’objectiu bàsic de Xamfrà és transmetre els valors de convivència del grup, i potenciar l’autoestima, l’expressivitat i la creativitat de cada nen o nena mitjançant les arts. I això s’aconsegueix cada dia i en cada taller. Els nens i nenes que hi participen estan molt contents amb les activitats que hi realitzen. Prova d’això és que en són uns quants els qui acudeixen pràcticament a diari. Però, a més, també els motiva poder fer actuacions i mostrar el que van aprenent i creant.

Aquest curs ja han format part del Messies participatiu al Palau de la Música, i per primera vegada han muntat la Colla de Xamfrà, amb un grup de danses tradicionals, flavioles i tamborins, acordions, tambors i violins que s’ha estrenat durant les festes del barri de Sant Antoni. Properament, el dia 17 de febrer, un grup d’instrumental Orff (xilòfons i carillons) tocarà a l’Auditori amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona, i també formaran part de la propera cantata de corals de Catalunya. A més, tot el treball dels diversos tallers es mostra en un espectacle conjunt a final de curs, que en els darrers anys s’ha fet al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i que aquest any està previst per al 15 de juny als jardins  del Museu Marítim.

El futur, pendent del finançament

Els inscrits a Xamfrà paguen una quota simbòlica de 20 euros trimestrals, amb la qual poden participar en tots els tallers que vulguin. Això, és clar, no permet cobrir les necessitats econòmiques del centre: professorat remunerat, manteniment de l’espai, materials… De fet, Xamfrà depèn en bona part de subvencions públiques, ajuts d’altres entitats (la Fundació Roger Torné hi ha participat en els últims anys) i donacions de particulars. Com tantes altres iniciatives socials, però, ara es veuen afectats per les retallades de les subvencions públiques.

Per això, per ara tenen aparcada una de les idees que els agradaria posar en marxa: becar aquells nens i nenes que mostren capacitat per poder seguir estudiant música o dansa. De moment, però, faran equilibris per mantenir els tallers que tenen en marxa fins a final de curs. I per seguir oferint actuacions que agraden tant als qui les fan com als qui les van a veure.

Foto: mandylamb.com

Actualment, hi ha molts nens menors de 3 anys que són diagnosticats d’asma. Però,  tenen tots la mateixa malaltia, la mateixa manera d’emmalaltir? La tindran per a tota la vida? L’asma és sempre una malaltia crònica?

La paraula asma ve del grec, i significa “esbufec, panteix”. Per extensió, s’aplica a uns símptomes respiratoris que són els roncors i les sibilacions (en llenguatge comú, els diem “pitos”). S’acompanyen de tos i dificultat respiratòria d’intensitat variable, segons la gravetat.  Quan un nen menor de 3 anys, ha tingut  tos i sibilacions en 3 o més ocasions, diem que té asma. Això vol dir que sigui quina sigui la causa que hagi produït aquests símptomes, direm que el nen té asma, i és per tant, un concepte clínic, un conjunt de símptomes, no una malaltia en ella mateixa. Habitualment, si ha aparegut en els primers mesos de vida, l’anomenem “asma del lactant”.

També s’ha d’aclarir que l’asma, no és un “refredat mal curat”; que un nen “no es fa asmàtic” perquè tingui moltes bronquitis de petit. La majoria de nens menors de 3 anys amb sibilacions, no seran asmàtics en el futur.

L’asma és una malaltia heterogènia que s’expressa de diferents maneres. A aquesta manera d’expressar-se, li diem fenotipus asmàtic. S’han proposat tres fenotips de nens amb sibilacions. Aquests tres tipus no són excloents entre sí i habitualment es poden solapar. L’anamnesi ( preguntes que fa el pediatra per indagar sobre els antecedents personals, familiars, símptomes que presenta el nen, etc) i l’exploració del nen, determinen una orientació clínica bastant segura abans de fer qualsevol estudi complementari:

1.    Nens amb sibilacions precoces transitòries: són nens que presenten sibilacions molt aviat, inclús abans d’anar a guarderia i moltes vegades, sense tenir refredat. No tenen antecedents familiars d’asma o al·lèrgia, ni dermatitis atòpica (pell seca, picor i èczema). Són en la seva majoria, fills de mares fumadores durant l’embaràs. D’altres factors de risc associats són el sexe masculí, la prematuritat, la convivència amb germans grans i l’assistència a guarderia. Ja tenen una funció pulmonar alterada abans de presentar el primer episodi de sibilacions. No obstant això, les sibilacions desapareixen habitualment als 3 anys o abans i les proves funcionals a l’adolescència són normals. El pronòstic d’aquests nens a llarg termini no sembla tan bo, ja que tenen més tendència a fer-se fumadors i més risc de presentar malaltia pulmonar crònica pel tabaquisme, que els fills de mare no fumadora. Representen el 60% de nens xiuladors abans dels 3 anys. La situació i el pronòstic empitjoren si els pares continuen fumant.

2.    Nens amb sibilacions persistents no atòpiques: representen el 20% dels nens menors de 3 anys amb sibilacions. Aquests nens presenten bronquitis amb sibilacions, habitualment desencadenades per infeccions víriques. La primera sol ser una bronquiolitis per virus respiratori sincitial o algun altre com rinovirus. Després, a cada refredat que presenten poden tenir una bronquitis. No és una regla constant, però és molt freqüent. Habitualment, presenten les sibilacions durant els primers 2-3 anys de vida, però alguns en  segueixen tenint després d’aquesta edat. La majoria de nens “curen” a l’adolescència. Abans es deia que tenien “asma intrínseca”.

Foto: webmd.com

3.    Nens amb sibilacions persistents atòpiques: aquests nens, presenten sibilacions per una alteració de la resposta immune en front de determinats al·lèrgens (sensibilització atòpica). Són els que tenen “asma al·lèrgica” i representen el 20% restant. Solen estar sensibilitzats precoçment a al·lèrgens alimentaris (proteïnes de llet de vaca, ou, fruits secs), i d’altres pneumo-al·lèrgens (al·lèrgens inhalats). Als 6-10 anys tenen una funció pulmonar disminuïda (a l’espirometria) i nivells alts de la immunoglobulina IgE. Pot ser un factor de risc per desenvolupar la malaltia més greu i persistent a l’adolescència i també a l’adult. El pronòstic és millor en els nens amb asma al·lèrgica que manifesten les sibilacions després dels 3 anys i durant l’etapa escolar.

Aquests tres tipus de manifestacions, es poden combinar, com deia  abans: un nen pot tenir dermatitis atòpica i alhora mare fumadora, o patir bronquiolitis en els primers mesos de vida, i així amb diverses circumstàncies i combinacions possibles. Tot això dificulta la distinció del tipus d’asma que pateix el nen i, per tant l’adopció de mesures, tant des del punt de vista del diagnòstic com del tractament. Encara resulta més difícil per al pediatra avançar un pronòstic de la malaltia.

Tampoc es disposa encara de marcadors genètics, però sí que existeix un consens per  determinar la probabilitat o risc de patir asma en un futur. Així la probabilitat més alta, està relacionada amb l’existència d’asma en un dels pares i amb que el nen pateixi dermatitis atòpica. També cal sospitar un asma al·lèrgica en el nen amb episodis repetits de sibilacions sense refredat, la mare del qual no és fumadora. En aquests casos, el pediatra pot demanar una analítica de sang per confirmar si hi ha augment d’IgE, eosinofília, o sensibilització a pneumo-al·lergens o al·lèrgens alimentaris. A l’Atenció Primària es disposa d’aquestes tècniques que ens serveixen als pediatres per orientar el diagnòstic, no per confirmar-lo. El que fem habitualment, és una derivació a l’especialista hospitalari per completar l’estudi diagnòstic. Cal tenir en compte, que la negativitat de les proves no descarta la presència d’asma al·lèrgica, sobre tot, si hi ha antecedents d’asma als pares i el nen te dermatitis atòpica. Caldrà fer un seguiment del nen, ja que és probable que en un futur (entre els 6 i 10 anys), es facin positives les proves, i si està indicat, hi ha tractament hiposensibilitzant. Amb un diagnòstic i tractament precoç, molts nens asmàtics seran asimptomàtics a l’edat adulta. Per contra, l’aparició precoç i la major freqüència i gravetat de les crisis estan relacionades amb la persistència d’asma a l’adult.

I mentrestant?

Podem prevenir evitant  factors predisposants o desencadenants:
-    Fumar durant l’embaràs.
-    Exposició al tabac i la pol·lució.
-    Bronquiolitis. No hi ha evidència de que facin predisposar a l’asma al·lèrgica si no hi ha predisposició genètica. Però sí que avança la sensibilització. També està comprovat que en els nens al·lèrgics, les bronquitis d’origen víric, són més intenses i de més durada que en els nens no atòpics. Aquesta “hiperactivitat bronquial” persisteix fins i tot després d’estar l’asma tractada i asimptomàtic el nen. Un nen de 4 mesos, que ha d’anar a la guarderia al novembre, que ha manifestat dermatitis atòpica els primers mesos i amb antecedents familiars d’asma, és de sentit comú que té probabilitats de patir bronquitis amb sibilacions des de molt aviat; seria raonable tractar d’endarrerir uns mesos la guarderia.
-    Antibiòtics. Poden avançar la sensibilització i no són útils en la crisis d’asma. Els nens amb bronquitis repetides solen estar hipertractats amb antibiòtics.
-    Estrès matern i a l’ambient familiar.

No hi ha evidència de que evitar la resta de factors disminueixi la possibilitat de patir asma en el futur. En els nens amb dermatitis atòpica, la llet parcialment hidrolitzada pot disminuir els brots d’èczema en els primers mesos, però no influeix en l’evolució posterior de l’al·lèrgia ni de l’asma. Només millora la dermatitis si hi ha una al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca. Per tant, no cal retirar determinats aliments ni de la mare ni del nen, ni evitar els possibles al·lèrgens. Inclús s’ha demostrat un cert efecte protector en cas de tenir la mascota a casa abans del néixer el nen. Sí que hi ha una millora si s’eviten durant el tractament, una vegada desencadenat l’asma i demostrada la sensibilització a l’al·lergen.

Foto: Stefano Chiarelli (via Flickr)

Es parla molt del benefici que suposa afegir a la llet els prebiòtics i probiòtics. Sembla ser que milloren la dermatitis atòpica. Actualment s’està estudiant la influència de la dieta mediterrània en el desenvolupament de l’asma, rinitis al·lèrgica i dermatitis atòpica. No hi ha resultats concloents. Sí que es pensa que és degut a la presència d’aliments amb alt contingut en antioxidants i a la presència dels àcids grassos de cadena llarga i els omega 3 i 6 en alguns aliments de la dieta mediterrània (tomàquets, raïm, nous, pomes, algunes verdures).

Tractament preventiu:

En cas de posar-ho, cal que sigui el mínim possible per controlar els símptomes i no produir efectes secundaris.

Si el nen pateix menys de 4 – 5 episodis lleus a l’any, no cal posar tractament preventiu. Solament es tracten les crisis.

En nens menors de 4 anys, està molt discutida la utilitat dels corticoides inhalats versus la dels antileucotriens, per prevenir els atacs d’asma. Segons els estudis que es revisin, els resultats són diferents. És possible que juguin interessos econòmics per part de l’administració i per part dels laboratoris. El que està clar, és que cap d’ells modifiquen l’evolució de la malaltia. Només disminueixen les bronquitis repetides. Pot ser que les sibilacions repetides induïdes per virus siguin més agraïdes als antileucotrienis. La majoria de guies clíniques recomanen en primer lloc l’ús de corticoides inhalats.

L’evidència més positiva:

L’asma és una de les malalties més estudiades. El seu diagnòstic i tractament estan tan consensuats i són tan universals, que qualsevol pediatra està al dia de la majoria d’avenços en aquest tema. Ben segur que sabrà orientar el cas de cada nen i adoptar les mesures adients.

Foto: webmd.com

Encara que les bronquitis, les sibilacions, els tractaments amb càmeres d’inhalació, els corticoides orals o inhalats, les anades i tornades a urgències espantin, preocupin i angoixin els pares, és molt probable que la majoria dels nens millori després dels 3 anys. Per a la resta, hi ha tractament.

La dieta mediterrània, per la seva varietat, equilibri i  riquesa en antioxidants, molta vida a l’aire lliure, lluny de la contaminació i sense tabac al seu voltant, són mitjans de prevenció a l’abast de tothom.

Bibliografia:

1. Alba Moreno F., Buñuel Alvarez C., Fos Escrivà E., Moreno Galdó A., Oms Arias M., Puig Congost M., Ridao Redondo M., Sanz Borrell L. Asma Infantil [En línia] Barcelona: Institut Català de la Salut, 2008. Guies de pràctica clínica i material docent, núm. 13 [URL disponible a: http://www.gencat.net/ics/professionals/guies/asma_infantil.htm

2. Perdikidi Olivieri L. Metaanálisis de la evidencia a favor de la fórmula parcialmente hidrolizada, con un 100% de seroproteínas, para la prevención de enfermedades alérgicas. Evid Pediatr. 2011;7:20. Traducción autorizada de: Centre for Reviews and Dissemination (CRD). Meta-analysis of the evidence for a partially hydrolyzed 100% whey formula for the prevention of allergic diseases. Database of Abstracts of Review of Effects web site (DARE) [en línea] [fecha de actualización: 2011; fecha de consulta: 2011]. Disponible en: http://www.crd.york.ac.uk/CRDWeb/ShowRecord.asp?ID=12010001178.

3. Puebla Molina SF, Aparicio Sánchez JL. El retraso de la introducción de alimentos sólidos en la dieta del lactante no parece proteger de un posterior desarrollo de asma, rinitis alérgica y sensibilización a neumoalergenos y alimentos. Evid Pediatr. 2008;4:36

4. González de Dios J, Perdikidis Olivieri L. En recién nacidos con alto riesgo de atopia, la suplementación con prebióticos de la fórmula adaptada parece disminuir la aparición de dermatitis atópica. Evid Pediatr. 2007;3:11.

5. Castillo Laita JA, Torregrosa Bertet MJ y Grupo de Vías Respiratorias. Protocolo de Diagnóstico de Asma. El Pediatra de Atención Primaria y el diagnóstico de Asma. Protocolo del GVR (publicación P-GVR-1) [consultado dia/mes/año]. Disponible en:http://www.aepap.org/gvr/protocolos.htm

6. Gema 2009. Guía española para el manejo del asma. Disponible en http://www.gemasma.com

7. Global strategy for the diagnosis and Management of asthma in children 5 years and younger. Available at http://www.ginasthma.org

8. Martín Mateos MA, Enrubia M, Vallés A. Document de consenso sobre el diagnòstic i tractament de l’asma en el nen menor de 3 anys. Maig de 2008.
Disponible a: http://www.hsjdbcn.org/portal/ca/web/vincles

9. Nancy E. Lange, Sheryl L. Rifas-Shiman, Carlos A. Camargo Jr., Diane R. Gold, Matthew W. Gillman, and Augusto A. Litonjua, Maternal dietary pattern during pregnancy is not associated with recurrent wheeze in children. J Allergy Clin Immunol. 2010 August ; 126(2): 250–255.e4.

10. Chatzi L, Apostolaki G, Bibakis I, Skypala I, Bibaki-Liakou V, Tzanakis N, Kogevinas M, Cullinan P. Protective effect of fruits, vegetables and the Mediterranean diet on asthma and allergies among children in Crete. Thorax 2007;62:677–683

11. Chatzi l, Torrent M, Romieu I, García –Esteban R, Ferrer C, Vioque J, Kogevinas M, Sunyer J. Diet, wheeze, and atopy in school children in Menorca, Spain. Pediatr allergy Immunol 2007, Sep; 18(6): 480-5.

◊ Herminia Villena és Llicenciada en Medicina per la Universitat de Múrcia i especialista en Pediatria. Exerceix com a Pediatra d’Atenció Primària des de 1981. Des de novembre de 1991 té plaça en l’ABS Ca Vidalet d’Esplugues. Responsable de Formació Continuada de l’Equip des de 2000 fins a 2009. Responsable de Formació continuada per a Pediatres de la Subdirecció d’ Atenció Primària Baix Llobregat Centre (Direcció d’Atenció Primària Costa de Ponent), des de 2009. En la actualitat forma part de l’equip mèdic del projecte “Per a pares i mares” de la Fundació Roger Torné.

“La majoria de clients van escassos de diners, però la crisi també ha donat lloc a que moltes persones es tornin més sensates i optin per desfer-se de cotxes que veritablement no necessiten”. Aquesta és l’opinió de Jesús Berruezo, director d’una empresa de compravenda de cotxes usats, a un reportatge dABC.

Vendre el teu cotxe perquè no el necessites és un acte subversiu de primera magnitud, però cada vegada més gent ho està fent. És el nou ciutadà sostenible (NCS), que s’està assentant. Veiem algunes de les seves característiques, a través d’uns quants aspectes de la nostra vida moderna.

Qualitat. L’NCS rebutja l’allau d’ofertes de productes d’ínfima qualitat a un preu aparentment baix. Si el “low cost” significa “baixa qualitat”, no anirà enlloc.

Menjar. L’NCS gastarà més percentatge dels seus diners en aliments, invertint la tendència de les últimes dècades de convertir la despesa en aliments en insignificant. Comprarà menys carn, però de més qualitat, i més llegums, fruites i hortalisses fresques (i millor si són de cultiu ecològic), invertint així sàviament els seus diners.

Compartir. Darrerament s’està parlant molt del consum col·laboratiu, una paraula encara no admesa al diccionari. És quelcom que es porta fent tota la vida, però és interessant que s’insereixi a la nostra cultura de manera deliberada.

Culpabilitat. L’NCS pot arribar a ser difícil de convèncer perquè compri una cosa que no necessita i que no li proporciona plaer. Però l’NCS no se sent culpable per consumir: no li agrada malbaratar sense utilitat per a ningú i creu que el que és bo per a les persones (de tot el món) i per a la seva butxaca, és bo per al planeta.

Ecoetiquetes. L’NCS no fa gaire cas a les ecoetiquetes, a menys que li garanteixin una característica concreta i desitjable del producte que desitja comprar. Per eixample, una indicació A+++ a un frigorífic o una clau “0” a uns ous frescos. Les ecoetiquetes genèriques, com “bio”, “eco”, etc., li semblen més aviat rebutjables.

Ètica. Els grans rentats de cara verda de les grans empreses no milloren la seva imatge davant l’NCS. Moltes empreses enormes creuen erròniament que queden bé amb alguna petita activitat filantròpica aquí i allà.

Publicitat. La publicitat associativa (aquest producte el compren les persones a les que desitjaries semblar-te) no funciona amb l’NCS. Menys encara amb la publicitat metafísica (paisatges desolats i frases críptiques) o la beata (homes, dones i nens corrent a càmera lenta per platges i boscos). I la publicitat verda? Doncs en principi és per desconfiar. Feliçment, ja tenim un Observatori del ram.

Transport. Aquest és el punt on més opcions s’obren davant l’NCS. Ara mateix és possible adquirir vehicles privats molt menys contaminants. Sense comptar la possibilitat de treure’s de sobre el cotxe i tots els diners i les molèsties que suposa, i començar a provar l’apassionant món del cotxe compartit, la bici de lloguer o fins i tot el transport públic de tota la vida.

Ressentiment. L’NCS no confia en les empreses, especialment en les grans, que li intenten vendre coses, perquè creu, amb raó, que li intenten enganyar sistemàticament. Les enquestes demostren clarament que l’índex de confiança en les empreses mai ha estat tan baix; a això ha contribuït l’obsessió de crear valor per a l’accionista i per a ningú més. Serà necessari un esforç ímprobe de les empreses, especialment de les grans, per recuperar la seva maltractada reputació i la confiança dels ciutadans.

Ho afirma el Dr. Juan Antonio Ortega, pediatra i coordinador de PEHSU – Murcia (Unidad de Salud Medioambiental Pediátrica de Murcia), a una interessant entrevista per al Col·legi Oficial de Metges de Murcia, concedida amb motiu de l’organització d’un “Curso-taller sobre Alimentación, Genética y Medio Ambiente” per a professionals mèdics el pròxim 23 de gener en aquest Col·legi.

El Dr. Ortega està convençut que la salut mediambiental acabarà sent una assignatura troncal a les escoles de medicina i infermeria. Afirma que “cada vegada amb més freqüència a les consultes els pacients pregunten sobre si la contaminació atmosfèrica del seu barri els afecta i cóm, si és bona l’aigua de consum de barri, si els afecta el transformador que tenen a sota de casa, sobre l’ús de pesticides a la llar… La Unió Europea ha entès a través del pla d’acció Salut dels Nens i Medi Ambient que la primera etapa requereix augmentar la formació dels professionals per respondre millor a totes aquestes preguntes.”

Preguntat sobre si és car invertir en salut i medi ambient en temps de crisi, el Dr. Ortega respon que, pel contrari, “estalvia despeses sanitàries, genera riquesa i obre noves perspectives professionals amb un alt grau de qualificació i productivitat. En temps de crisi, potser la salvació pressupostària als sistemes sanitaris vindrà de la seva vinculació al medi ambient. Protegir la salut i protegir el medi ambient són indissolubles.”

Recomanem la lectura completa de l’article a la pàgina del Colegio Oficial de Médicos de Murcia.

Foto: www.dormitia.com

La qualitat de l’aire i els seus efectes sobre la salut

Els estudis científics han posat de manifest les conseqüències que té per a la nostra salut l’exposició continuada a una deficient qualitat de l’aire interior de les llars. En primer lloc, poden aparèixer efectes immediats com són la irritació d’ulls, nas i gola, mal de cap, marejos i fatiga. Normalment, aquests símptomes acostumen a desaparèixer a curt termini i amb tractament. Però, hi ha altres símptomes que també poden aparèixer de forma immediata a l’exposició de l’aire interior de les llars i que aparentment són similars als d’un constipat o una malaltia viral. En aquests casos, la detecció resulta més difícil i per tant, és necessari estar atents per identificar el seu origen.

En segon lloc, poden aparèixer efectes negatius sobre la salut dels individus a llarg termini, per exemple, malalties respiratòries, de cor i càncer. Sens dubte, els efectes difereixen segons cada individu, de manera que, no tots els membres d’una família es veuran afectats en el mateix grau i manera tot i que hagin estat vivint a una mateixa llar.

Així mateix, no tots els individus són igualment sensibles a la concentració de contaminació de l’aire interior ni tots els individus d’una mateixa llar estan exposats durant el mateix temps a la mencionada contaminació ja que depèn del temps que ocupin la vivenda. Els nens, les persones grans i aquells amb problemes respiratoris són els més afectats per aquesta contaminació.

Malaltias respiratòries

Evidències científiques sobre la incidència de la contaminació interior a la salut

Són molts els estudis que han analitzat la influència de la contaminació de l’aire interior sobre la salut. Els estudis semblen concloents en el cas d’alguns efectes. La recent publicació d’Hoskins (2011) planteja l’evidència de la vinculació de la contaminació de l’aire interior amb les malalties respiratòries (sobre tot en el cas dels nens), les al·lèrgies i la irritació de la membrana mucosa. A més, en aquest treball s’analitza la possible relació de la contaminació de l’aire interior amb malalties com el càncer, la dificultat per a la reproducció, així com les possibles alteracions del sistema nerviós, el sistema cardiovascular, el sistema hepàtic, renal i gastrointestinal així com el sistema immunològic.

L’Agència de Protecció Mediambiental (APM) d’Estats Units realitza una important tasca de conscienciació en aquest àmbit. El 1987 demostrava que la contaminació de l’aire interior era la quarta causa de risc de càncer entre una relació de tretze factors. Dins la seva tasca de divulgació, a la seva pàgina web ha publicat recentment una guia titulada “ Care for Your Air: A Guide to Indoor Air Quality”. En aquesta, es proposen algunes acciones senzilles però efectives que podem seguir per prevenir i millorar l’aire interior de les nostres llars. Concretament són tres. Primer, controlar les fonts de contaminació de l’aire interior ja que és el mecanisme més ràpid i eficaç per a la seva eliminació. Segon, canviar els filtres de l’aire condicionat i de la calefacció d’aire amb certa regularitat. I tercer, ajustar el nivell d’humitat de les llars per mantenir-la entre un 30 i un 50 per cent.

Al setembre de 2011, l’OMS publicava les dades més recents relatives a la contaminació de l’aire interior i la seva relació amb la salut. La principal font de contaminació a les llars continua sent la utilització de combustibles fòssils, de manera que segons les estimacions de l’OMS, al voltant de dos milions de persones moren cada any com a conseqüència de malalties atribuïbles a la utilització d’aquest combustible a les llars. D’aquestes morts, el 44 per cent són per pneumònies, el 54 per cent per malalties pulmonars obstructives cròniques i el 2 per cent per càncer. Així mateix, l’OMS assenyala que prop del 50 per cent de les morts per pneumònies dels nens menors de cinc anys són degudes a la inhalació de partícules contaminants a l’aire interior de les llars.

Foto: "Lavabo y espejo" de Antonio López (via artespain.com)

La contaminació de l’aire interior i la salut a Europa

Per al cas europeu, l’Oficina Regional de l’OMS ha publicat, amb el títol “La guia de l’OMS per a la qualitat de l’aire interior: contaminants seleccionats (2010)”, un informe on s’analitzen els efectes que tenen per a la salut alguns contaminants com el benzè, el monòxid de carboni, el formaldehid, el naftalè, el diòxid de nitrogen, els hidrocarburs aromàtics policíclics, el radó, el tricloroetilè i tetracloroetilè que es troben a l’aire interior en altes proporcions. Aquesta guia està adreçada als professionals de la salut pública especialitzats en la prevenció de les conseqüències de la contaminació mediambiental així com als especialistes encarregats del disseny i ús de les edificacions, així com del material d’ús interior. Les directrius es basen en una revisió i avaluació exhaustiva de l’evidència científica acumulada per un grup multidisciplinari d’experts que estudien les propietats  tòxiques i els efectes sobre la salut d’aquests contaminants.

Amb una perspectiva més amplia, l’Oficina Regional de l’OMS per a Europa va publicar el 2011 un informe on es realitza una estimació dels efectes que un habitatge inadequat té per a la salut dels seus ocupants. En aquest informe l’habitatge és analitzat des de quatre punts de vista, com a construcció, com a llar, al seu barri i a la seva comunitat. Les dades d’aquest informe són clares. En el cas dels països desenvolupats, una de les malalties més esteses entre la població infantil (entre 0 i 14 anys) es l’asma. Doncs bé, aquest informe assenyala que una proporció important dels casos d’asma infantil són deguts a l’exposició a la floridura i a la humitat de l’interior dels habitatges. Concretament, dels 45 països europeus analitzats a l’informe es dedueix que 0,06 morts per cada 100.000 l’any són degudes a l’exposició a la floridura (en total 83 morts l’any) i 0,07 morts per cada 100.000 l’any són degudes a l’exposició a la humitat interior de les llars (103 morts l’any). Així mateix, l’informe assenyala que l’exposició al radó causa càncer de pulmó i és causa de mort en les següents proporcions als tres països analitzats: França, 2,1 per 100.000 habitants, Alemanya, 2,3 per 100.000 habitants, i Suiza, 3,2 per 100.000 habitants. L’informe també analitza els efectes de l’exposició al formaldehid als habitatges europeus i li atribueix un increment a les afeccions respiratòries baixes dels nens entre un 0,3 i 0,6 per cent als països més desenvolupament d’Europa.

Foto: EPA

Conclusions i recomanacions

La contaminació de l’aire interior afecta igualment a tots els països amb independència del seu grau de desenvolupament. Amb diferent mesura i grau, són molts els aspectes a tenir en compte en cada cas, ja que als països en desenvolupament la contaminació per combustibles fòssils continua sent una de les principals fonts de contaminació de l’aire interior. No obstant això, la informació de la que disposem respecte als efectes de la contaminació de l’aire interior sobre la salut i  concretament sobre la salut dels nostres fills és amplia i, en alguns casos, como s’ha exposat es considera des d’un punt de vista científic concloent.

Les guies consultades publicades per l’APM i l’OMS ofereixen algunes recomanacions que a nivell particular podem executar per prevenir i evitar majors concentracions de substàncies contaminants com són el control de la ventilació, la humitat i la temperatura interior de les nostres llars. Així mateix, la guía publicada per la Fundació Roger Torné Salud infantil y medio ambiente. Una relación de por vida, ens fa partícips als pares i mares de la salut dels nostres fills i de les mesures de prevenció i protecció dels mateixos enfront la contaminació de l’aire interior de les nostres llars. Per això, accions senzilles com la promoció de la lactància materna, un ambient lliure de fum de tabac, mantenir la casa lliure de pols i humitat, així com consumir fruites i verdures a la nostra dieta habitual pot reduir a la meitat la probabilitat d’un diagnòstic mèdic ulterior d’asma a la infància.

Amb tot això i coneixent que les conseqüències d’aquesta contaminació no han de ser immediates sinó que poden aparèixer a llarg termini, és important valorar i prendre les mesures necessàries per a la seva contenció.

Referències
Hoskins, John A. (2011), Health Effects Due to Indoor Air Pollution . Survival and Sustainability. Environmental Earth Sciences, 2011, Part 5, 665-676.

Berglund, B., Brunekreef, B., Knöppe, H., Lindvall, T., Maroni, M., Mølhave, L. and Skov, P. (1992), Effects of Indoor Air Pollution on Human Health. Indoor Air, 2: 2–25.

WHO (2010), WHO guidelines for indoor air quality: selected pollutants. Regional Office for Europe.

Braubach, M.; Jacobs, David E. and Ormandy, David (eds.) (2011), Environmental burden of disease associated with inadequate housing. Methods for quantifying health impacts of selected housing risks in the WHO European Region. Summary report. Regional Office for Europe.

Fisk, William J.  (2000), Health and productivity gains from better indoor environments and their relationship with building energy efficiency, Annu. Rev. Energy Environ. 2000. 25:537–66.

L’aire que respirem és un bé públic. Es tracta d’un bé no excloent, és a dir, no subjecte a les lleis de mercat ni als preus, de moment, i a més és un bé no rival, que jo respiri no impedeix que ho facin els altres.

Precisament perquè és un bé públic, l’Estat intervé per garantir la seva qualitat i una provisió adient. La qüestió clau en aquest cas és que es tracta d’un bé públic d’àmbit internacional, pel que requereix d’un acord supranacional que vinculi al major número de països possible.

Un dels objectius de la 17èna Conferència Marc de Nacions Unides (COP17) a la ciutat de Durban el passat 9 de desembre de 2011, era arrencar el compromís dels països no firmants del Protocol de Kyoto de reduir les emissions de CO2 els pròxims anys.

No obstant, observem que mentre uns països acorden la reducció de les emissions de gasos contaminants a la atmosfera, hi ha d’altres que decideixen no acollir-se a aquestes restriccions. Xina, Índia i Estats Units, no vinculats actualment a aquests acords, sumen pràcticament el 50% de les emissions de CO2 a l’atmosfera segons les dades publicades per l’Agència Internacional de la Energia el 2009. A aquestes estadístiques destaca no només l’important volum d’emissions sinó la tendència dels darrers deu anys. Com es mostra al gràfic, entre 2000 i 2009, mentre els països de la UE-27 realitzen un important esforç per reduir les emissions des d’un 16 a un 12 per cent, el creixement exponencial de l’economia xinesa, ha suposat que les seves emissions de CO2 s’hagin duplicat.

Font: Agencia Internacional de la Energía

Els acords aconseguits a la cimera de Durban plantegen canvis respecte a la manera  d’aconseguir futurs consensos internacionals i sobre com negociar les reduccions d’emissions per part dels països més contaminants, fonamentalment països emergents. Concretament, s’ha aprovat l’inici d’un procés multi-anual de negociació que s’haurà d’estendre al menys fins el 2015, amb l’objectiu d’assolir el 2020 un acord global legalment vinculant destinat a mitigar el canvi climàtic i aplicable a totes les Parts de la Convenció.

No obstant, la cimera de Durban fracassa a l’hora d’unir els esforços internacionals, ja que alguns països firmants del protocol de Kyoto, com Canadà, queden despenjats i a l’espera d’aquests futurs acords.

L’aire és un bé públic, l’aire que tenim el respirem tots i no excloem ningú de respirar-ho. Però no tots gaudim de la mateixa qualitat de l’aire i per això, malgrat que tots tenim accés al bé aire, en realitat, és un bé molt diferent segons on visquem. Al nostre entorn més proper, les millores de l’aire que respirem a nivell local i nacional contribueixen molt positivament sobre la salut dels ciutadans. És més, els estudis demostren que la salut dels ciutadans, i més concretament dels nens, localitzats a barris o zones més contaminades pateixen de més grans problemes respiratoris que aquells no sotmesos a la contaminació ambiental.

A la vegada, les emissions dels gasos d’efecte hivernacle afecten a l’escalfament del planeta, però tampoc afecten per igual a tots els països. Aquells que poden patir més durament les conseqüències del canvi climàtic són els països més pobres, on l’augment de la temperatura provoca danys irreversibles, com denunciava l’OMS a la cimera de Durban i demanava d’aquesta acords ferms.

La salut infantil es veu ressentida sense que se hagi aconseguit de la cimera de Durban cap acord concret que permeti protegir a aquesta població més vulnerable. La necessitat d’un acord mundial és evident en aquesta qüestió, però a ningú se li escapa la dificultat d’aconseguir-ho quan hi han interessos tan diversos en joc. La contribució dels científics i especialistes en medi ambient és clau, ja que s’ha de demostrar amb evidències clares que el canvi climàtic afecta negativament a la salut humana. La valoració econòmica d’aquests efectes és per descomptat necessària per contribuir a que els països incorporin aquests resultats a les seves decisions polítiques. La difusió d’aquests resultats en àmbits no exclusivament professionals segueix sent necessària.

Si fa uns dies publicàvem una recopilació de tendències sostenibles que havien estat posades en pràctica per algunes administracions o entitats,  aquests darrers dies de 2011 hem revisat els articles als que, al llarg de l’any, hem tractat de transmetre als nostres lectors mesures senzilles amb les que poden protegir la salut dels nens i  nenes.

Hem escollit algunes perquè, de cara al nou any, puguin ser fàcilment incorporades al nostre dia a dia i contribuir d’aquesta forma amb la sostenibilitat i la prevenció de la salut respiratòria infantil. A més, les hem agrupat pels diversos àmbits on les famílies actuen:

1.    Hàbits sostenibles que protegeixen la salut respiratòria infantil a la llar

Foto: khawkins04 (Flickr)

Mantenir-nos allunyats del fum del tabac. Ho corroboren múltiples estudis científics. El tabaquisme (actiu i passiu) és el principal responsable de múltiples afeccions que no només afecten els fumadors, sinó també  les persones exposades. Si a més, aquests són nens, l’efecte nociu s’agreuja degut a que encara no han desenvolupat del tot el seus òrgans, sense comptar que ells no tenen tan fàcil escollir on i amb qui hi són.

Durant tot l’any, cada persona relacionada amb la salut infantil que hem entrevistat  o escoltat a una conferència, presentació o jornada, ha afirmat que el tabac és tòxic, per l’aire, el medi ambient i, per suposat, per a la salut de tots. És especialment nociu que les dones embarassades fumin, ja que està demostrat que el perjudici provocat al fetus tindrà efectes per a tota la vida a la seva salut.

Un altre hàbit recomanat per diversos especialistes és mantenir net l’aire de l’interior de les nostres cases. Ho suggereixen alguns estudis, entre els que es troba un publicat a Nova Zelanda que demostrava que millorar l’aïllament i l’eficiència energètica, i garantir una temperatura i humitat adients, tenen beneficis directes sobre la salut dels nens i nenes, especialment entre els que pateixen asma. Un consell que també ens donava el Dr. Praena a la conferència “Podem evitar les malalties respiratòries als nostres fils?”, pronunciada el gener de 2011, a la que afirmava que “mantenir  l’ambient lliure del fum del tabac i la casa lliure de pols i humitat, redueix a la meitat la probabilitat d’un diagnòstic mèdic ulterior d’asma a la infància.”

Seguir una dieta equilibrada rica en fruites i verdures fresques és un altre dels consells per protegir la salut infantil avalat per centenars d’estudis científics. A més, consumir fruites, verdures i llegums és més sostenible que consumir carn o peix i té una menor petjada ecològica. Això sí, és important que les fruites i verdures siguin fresques. La Dra. Mendez, epidemiòloga i experta en nutrició del CREAL, parlava en una entrevista que l’obesitat i el sobrepès infantil són problemes ambientals, en el sentit que s’està alterant el contingut dels aliments que prenem, així com els hàbits de vida.

2.    Hàbits sostenibles que protegeixen la salut respiratòria infantil a la ciutat

Foto: epSos.de (Flickr)

“La clau de la sostenibilitat urbana és l’aire”, afirmava Luis Jiménez Herrero, Director de l’Observatorio de la Sostenibilidad en España, en una entrevista concedida a Inspira. Al mateix article, el Dr. Herrero explicava que el trànsit és el principal contaminant de l’aire de les nostres ciutats i aconsellava la utilització del transport públic i els desplaçaments a peu o en bicicleta com la forma que tenim els ciutadans de cuidar el nostre entorn i, per tant, la nostra salut i la dels nostres fills. A més, a dins les nostres pròpies ciutats, es recomana escollir llocs allunyats de les vies amb molt de trànsit per passar els moments d’oci amb els nostres fills, com es mostra a l’article “Si em dius a quin carrer vius, et diré quin aire respires” publicat el passat any a Inspira.

A diversos articles publicats al llarg de l’any, la Fundació s’ha fet ressò dels beneficis per a la salut infantil de realitzar una hora d’activitat física al dia. No es tracta que realitzin algun tipus d’esport, sinó simplement que els nens i nenes juguin i estiguin en moviment, que no es limitin a veure la tele o a jugar a videojocs en el seu temps d’oci. El sedentarisme va de la mà de l’obesitat i, a més, podem incloure en aquesta hora d’activitat física l’anar al col•legi caminant o passejar per un parc (allunyat, això sí, de vies amb molt de trànsit, com dèiem anteriorment), el que contribuirà sens dubte també a cuidar l’aire de les nostres ciutats.

3.    Hàbits sostenibles que protegeixen la salut respiratòria infantil durant les vacances i caps de  setmana

Foto: fotosdexalapa (via Flickr)

Planificar vacances i activitats de cap de setmana on predominen el descans i la relaxació, així com el contacte amb la natura, sens dubte, ajudarà a protegir la salut respiratòria dels nostres nens i nenes. Així ho confirmen diferents estudis –que poden trobar-se a la guia “Salud infantil y medio ambiente. Una relación de por vida” editada el maig de 2011 per la Fundació Roger Torné- que relacionen la falta de son als nens amb el desenvolupament de l’obesitat, alteracions de l’equilibri hormonal o pitjors resultats en proves cognitives. Respecte a que escollir per a aquests dies d’oci llocs on predomini l’aire pur al mig de la natura segui beneficiós per a la salut infantil, només cal recordar l’estudi realitzat a Londres que afirmava que els arbres filtren contaminants a la ciutat o el que es va realitzar a Nova York i que firmava que els nens que viuen a zones amb arbres plantats als carrers pateixen una menor prevalença d’asma. Per tant, si la presència d’arbres a les ciutats és beneficiosa per a la salut, passar temps al mig de la natura, en un entorn d’aire net no contaminat, afavoreix una millor oxigenació cel•lular i la possibilitat de realitzar exercicis en plena natura i enfortir la musculatura, a més de ser clarament beneficiós per desenvolupar la creativitat, como explicava la Dra. Esteve el passat mes de març als assistents a la conferència “Cóm influeix la respiració a la salut infantil?”.

Per a nosaltres, la prevenció de la salut respiratòria infantil es basa en l’enfortiment de l’organisme davant les agressions ambientals i, a la vegada, aquest depèn de l’adquisició d’hàbits saludables, més que d’accions puntuals. En aquests darrers anys hem anat recopilant informació que ens ajuda a constatar el que ja començàvem a intuir el 2006. No només nosaltres, també organitzacions i científics que estudien els efectes sobre la salut infantil dels factors medi ambientals. Avui dia proliferen els estudis que demostren aquesta tendència.

La nostra missió com a organització és fer que aquestes conclusions arribin a les famílies en un llenguatge divulgatiu i a l’abast de tots, així com promoure aquests hàbits a les nostres activitats amb els nens, com Respiro, i fins i tot reflectir aquesta actitud en els nostres valors.

Però com a ciutadans, tots tenim una missió i una responsabilitat, que és incorporar a les nostres decisions i hàbits del dia a dia actuacions que protegeixin la salut de les futures generacions. Són petits gestos que costen molt poc però produeixen un gran benefici per la societat, no només apreciable a la salut dels nens i nenes que són avui dia, sinó també a la dels adults que seran i fins i tot a la dels seus fills. Així que ànims, a la llista de propòsits (a complir) l’any que acaba de començar, us convidem a incorporar aquests petits hàbits i la salut dels vostres fills (ara i en el futur) us ho agrairà.

El Dr. Manuel Praena, qui a més és membre del Consell Assessor de la Fundació Roger Torné, ha accedit a respondre unes preguntes sobre la seva intervenció, la qual tractarà sobre els factors ambientals que condicionen la salut respiratòria infantil i cóm es relacionen entre ells, i també sobre la necessitat d’organitzar aquest tipus de trobades.

Dr. Manuel Praena

Dr. Praena, quins són els principals factors ambientals determinants en la salut infantil?
Podem dir sense por a equivocar-nos que els nens i nenes es veuen exposats a factors ambientals des d’abans del seu naixement degut als hàbits de vida i la feina que desenvolupa la mare.  Una vegada han nascut, s’exposen per mitjà de l’aire que respiren  a substàncies com el fum del tabac o la contaminació procedent del trànsit i les indústries, sense oblidar-nos de la contaminació por ozó a determinades zones geogràfiques i que és una de les causes d’aparició d’asma en adolescents que anteriorment no havien presentat aquest tipus de problemes.

En la seva opinió, tenen les famílies prou informació com per protegir els seus fills i filles dels factors ambientals nocius per a la seva salut?
Crec que les famílies no són conscients de l’existència i del perjudici que suposa per a la salut la presència dels contaminants que es troben a l’aire i que es respiren a les ciutats. Hi ha una gran quantitat d’evidències procedents de recerques serioses i rigoroses que no arriben a les famílies i que constitueixen el grup de defensa més valuós que pot existir per a la protecció de la salut dels menors.

Coneixen prou els professionals mèdics aquesta problemàtica i les evidències de les que parla?
Possiblement, en la manca d’informació que té la família influeixi el fet que els professionals sanitaris no estiguin prou formats en qüestions mediambientals. La seva preocupació se centra en la prevenció de malalties infeccioses i de risc cardiovascular, com l’obesitat o les alteracions dels lípids a la sang i d’això acostumen a parlar amb els seus pacients o, en el cas dels pediatres, amb els seus familiars. No obstant, una de les activitats preventives de tots els sanitaris en general, i els pediatres en particular, és la prevenció i la cessació del tabaquisme.

Quan els professionals analitzen les causes que han provocat una patologia, acostumen a recórrer als factors ambientals?
Rarament els professionals analitzen les causes ambientals que han pogut provocar una patologia, a menys que existeixi un problema molt concret, com una intoxicació aguda en cas d’inhalació de monòxid de carboni per la que els pacients necessiten acudir a l’hospital o en casos de certs tipus d’anèmia relacionats amb la intoxicació per plom. De vegades es pot sospitar si a una determinada població es produeix un augment inusual d’ingressos per patologia respiratòria, com va ocórrer amb la descàrrega de soja d’un vaixell al port de Barcelona els anys 80. L’habitual és pensar que els problemes respiratoris, els més freqüents a la infància, siguin deguts a infeccions a les vies respiratòries o a una susceptibilitat genètica, però els pediatres en general no pensen en la contaminació ambiental.

Per tant, les probes diagnòstiques no tenen en compte els factors ambientals…
En general, no. En relació al tabaquisme, existeixen cooxímetres, que són aparells que de manera ràpida ens poden donar informació sobre la situació domèstica de contaminació per tabaquisme i utilitzar-la per sensibilitzar els progenitors fumadors els fills dels quals tenen problemes respiratoris freqüents, i intentar que no fumin als domicilis i facilitar la decisió de deixar de fumar. Els metges hauríem d’exigir que es doni informació als mitjans de comunicació dels nivells de contaminació, tant de ozó com d’òxid nitrós, com es fa amb l’augment de pol·lens a la primavera.

En quina mesura es poden evitar les malalties respiratòries adoptant bons hàbits en relació a la incidència dels factors ambientals?
Hi ha un treball publicat a una revista de salut pública on s’assegura que reduir l’exposició mitjana de NO2 i partícules en suspensió (PS) de 50 a 20 mg/m3 en una població d’un milió d’habitants beneficiaria en 3.500 morts menys per causes atribuïbles a la contaminació, 1.800 ingressos hospitalaris menys per causes cardio-respiratòries, 31.100 casos menys de bronquitis en nens i 54.000 crisis d’asma menys en nens i adults.

Foto: elblogverde.com

Cóm creu que s’haurien d’implicar les administracions i els governs en la defensa de la salut respiratòria infantil?
Les administracions públiques han d’articular una sèrie de lleis i disposicions que assegurin la neteja de l’aire i evitar que, per temes econòmics, algunes empreses no emprenguin la millora de les condicions ambientals que provoca la seva activitat laboral.
La importància del problema és tan gran que s’ha posat en marxa una iniciativa dins d’AENOR [1]  anomenada la petjada de carboni. Es tracta d’una ecoetiqueta utilitzada per a descriure el càlcul de les emissions de tots els gasos d’efecte hivernacle associats a organitzacions, actes o activitats o al cicle de vida d’un producte, per tal de determinar la seva contribució al canvi climàtic. S’expressa en tones de CO2 equivalents.

Què podem fer mentrestant les famílies per a protegir la salut respiratòria dels nostres fills i filles?
Podem prevenir, o al menys atenuar, les malalties respiratòries si evitem fumar a les nostres cases, ventilem bé les habitacions, emprem productes de neteja que no irritin les vies aèries, eliminant aquells que continguin substàncies amoniacals. També és important fer servir extractors a les cuines per evitar els fums procedents de fritures o procurar que els filtres d’aire condicionat i els filtres HEPA dels aspiradors estiguin nets.

Segons la seva opinió, quin paper juguen organitzacions com la Fundació Roger Torné en la prevenció de la salut infantil?
El paper d’organitzacions lliures d’interessos econòmics com la Fundació Roger Torné és fonamental en la sensibilització de la societat, professionals sanitaris i administracions sobre els problemes mediambientals i la prevenció de les malalties respiratòries. El dia 17 de novembre vàrem assistir a Madrid a un d’aquests actes de difusió, el Fòrum Extraordinari de la Sostenibilitat “Qualitat de l’aire i sostenibilitat urbana”, organitzat per la Fundació Roger Torné i l’Observatorio de la Sostenibilidad en España, on vàrem ser testimonis de la preocupació existent entre persones tan dispars com arquitectes, investigadors del medi ambient, sanitaris, periodistes i polítics, entre d’altres professionals. Fòrums d’aquest tipus representen un gresol de voluntats per millorar la situació mediambiental i, com a resultat, la salut de la ciutadania en general i de la infància en particular.

[1]  L’Asociación Española de Normalización y Certificación és una entitat privada sense ànim de lucre que es va crear el 1986. La seva activitat contribueix a millorar la qualitat i competitivitat de les empreses, els seus productes i serveis.