Fundació Roger Torné

Cada cop amb major freqüència tots els països compartim dies als nostres calendaris que tenen una connotació internacional. El març, la Fundació s’ha unit al Dia Mundial de l’Aigua celebrant el dia 18 la festa ‘Mapendo i l’Aigua’. Encara que si bé escollim la data per la seva proximitat amb el Dia Mundial de l’Aigua, la importància de l’aigua com a element vital la vam introduir mesos enrere amb la convocatòria del Premi de Dibuix Infantil i, per suposat, amb el tercer número de la Col•lecció Mapendo ‘Em dic Aigua’ i que presentem el dia 23 d’abril, també una data assenyalada per tot aquell que viu a Catalunya i s’estima els llibres.

‘Em dic Aigua’ és un conte digne de llegir des del mateix pròleg que ha escrit Gabriel Janer i Manila. Jo em vaig emocionar en llegir-lo i en contemplar les imatges que l’il•lustren. Ambdós autors, i en especial Mabel Pièrola, per suposat l’autora i il•lustradora, aconsegueixen que entenguem a un nivell molt profund, pel simbòlic, la importància de l’aigua i la necessitat de preservar-la, perquè fent-ho ens preservem tots, no només com a individus sinó col•lectivament, i els nens i nenes són el sector més vulnerable.

Nosaltres, a la Fundació Roger Torné, estem convençuts que el futur pot ser diferent, però s’ha de començar a construir-lo al present i en aquesta arquitectura social, els nens tenen un paper important. Per aquest motiu, encara que el número d’Inspira compta amb excel•lents articles sobre l’aigua, i hem realitzat una intensa campanya de xarxes, la nostra activitat en relació amb l’aigua com a recurs s’ha orientat en gran mesura cap al nostre públic preferit, l’infantil, oferint als nens i nenes espais i elements de reflexió sobre aquest bé, que cada cop serà més preuat i l’existència del qual depèn en bona part dels nostres comportaments i hàbits socials. Estem convençuts que el disseny d’aquesta arquitectura social dependrà de la nostra capacitat per contemplar el món amb una mirada diferent. Una mirada capaç de posar èmfasi en allò veritablement essencial, que promogui conductes i hàbits en benefici de la salut dels nens i nenes i potser, i només dic potser, la poesia transmutada en conte pugui contribuir a canviar la mirada d’aquells nens i nenes que, en definitiva, seran els adults del futur.